LA CLAU
Per què aquest serà l'article menys llegit
La violència masclista mata més que el terrorisme, però fins fa un any no va merèixer un pacte d'Estat que avui continua llastat per la divisió política
machismo /
Els números no són capaços de reflectir emocions, però això no significa que siguin freds. Els números il·luminen, llevat que hi hagi error o frau pel mig. Qui s’entossudeixi en afirmar que els números són gèlids, que tregui el cap i miri aquests:
ETA va matar 853 persones i va ferir unes altres 6.389 des de 1968 fins al 2010. La recerca d’un grup d’experts bascos xifra en més de 20.000 milions d’euros el cost de les deslocalitzacions d’empreses, la pèrdua d’inversions i el constrenyiment del turisme a Euskadi durant aquells anys (La bolsa y la vida. La esfera de los libros, 2018).
Els atacs terroristesd’Al-Qaida i Estat Islàmic van deixar a la UE 446 morts i 3.419 ferits des de la matança gihadista del’11-M a Madrid (2004) fins al final de l’any passat, segons el Consorci Nacional per a l’Estudi del Terrorisme i les Respostes al Terrorisme (START), de la Universitat de Maryland (EUA).
Un total de 963 dones han sigut assassinades en crims masclistes a Espanya des del 2003 fins avui. La mateixa dissort han tingut 27 menors d’edat des de l’any 2013, segons el Ministeri d’Igualtat. Entre el 2008 i el 2016, els jutjats van rebre gairebé 1,2 milions de denúncies per agressions de gènere, van dictar 212.847 ordres de protecció i van condemnar per violència contra la dona 137.652 homes (i a 1.323 dones).
Magnitud ciclòpia
Un cop d’ull a aquestes xifres constata la magnitud ciclòpia de la violència masclista. I també revela la poca sensibilitat política i social que encara desperta aquesta xacra en relació amb els esforços que ens en causen d’altres.
Notícies relacionadesLa lluita antiterrorista mobilitza grans quantitat de pressupost públic, legions de policies, serveis d’intel·ligència, diplomàcia, indústria tecnològica... El combat contra els feminicidis no va merèixer ser objecte d’un pacte d’Estat fins fa tot just un any. Al cap de pocs mesos del seu naixement, el pacte trontollava per la restricció de fons i avui, després del canvi en el Govern, continua llastat per la divisió política.
Els números no són freds. El que passa és que ho expliquen tot, o gairebé tot. Aposto que aquest article registrarà menys visites en el control d’audiència digital que qualsevol dels últims que he escrit jo mateix sobre el conflicte català. Tant de bo perdés l’aposta.
