Anar al contingut

Les impressions del món econòmic

Confidències empresarials del 2018

Confidències empresarials del 2018

Joan Tapia

No preocupa massa Pedro Sánchez, però sí que els governs minoritaris -el de Rajoy també- no prenen decisions rellevants

Dues recents converses amb dos qualificats empresaris em permeten compartir reflexions sobre el recurrent tema de l’estabilitat  com a exigència del món econòmic. La primera va ser a Madrid amb un president de l’Ibex 35. La segona, amb un empresari català, avui en la reserva activa, però que continua tenint gran influència. Totes dues ‘off the record’, per descomptat.

Al president de l’Ibex, Pedro Sánchez no li dona maldecaps. Va ser directe: gairebé un 70% dels grans empresaris ha de votar el PP, una mica més d’un 10% a Albert Rivera, menys al PSOE i la resta s’ha de dividir entre el PNB, el nacionalisme català (no tant com fa uns anys), i fins i tot a Podem (n’hi ha). És clar, preferirien que manés el PP i fins i tot ho poden expressar sense complexos -ho acaba de fer el president del Cercle d’Empresaris-, però en el fons estan relativament tranquils.  

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Va seguir: "Aquí no estem a Itàlia, amb un Govern populista que puja la despesa pública per complir promeses demagògiques quan té un deute descomunal -en percentatge sobre el PIB, un terç més que l’espanyola- i no tem plantar cara a Brussel·les. Ni a la Gran Bretanya, on els conservadors estan portant al desastre del 'Brexit'".

¿Els impostos? "No agraden gens i hi ha el risc de fer algun error lamentable per pressió de Podem, però les dues ministres -l’andalusa María Jesús Montero Nadia Calviño, que treballava a la UE- inspiren bastanta confiança. Saben que el marc europeu és allà i que no convé sortir. I Rajoy presumia de liberal, però Montoro ens va cruixir quan li va convenir. Sánchez tocarà la reforma laboral, però espero que amb tacte. És un Govern amb pocs dogmàtics... excepte en feminisme. I Borrell, que fa anys espantava amb els ordinadors, avui és una garantia que l’Estat no cedirà davant de Torra".

"En el fons els empresaris volem estabilitat. En tenim bastant més que a Itàlia, però menys de la desitjada. Ja vam patir un Govern del PP sense majoria, ara en tenim un d’igual del PSOE. No és l’ideal perquè no es prenen decisions rellevants, però ¿què guanyaríem amb unes altres eleccions? ¿Un altre Govern del PP en minoria? No crec que el PP i Cs sumessin i el tàndem Casado-Rivera...no sé. Podrien precipitar-se. Rajoy calculava més. Es va equivocar, però amb la crisi va saber estar al seu lloc".

L’avantatge del PSOE és que a Catalunya la deixa respirar millor que el PP i Cs, però inquieten les potser inevitables cessions a Podem

"La desacceleració no és el desitjat, però és allà i continuem creixent per sobre de la mitjana europea". ¿Una altra crisi forta? "Fem una novena perquè no vingui perquè tenim massa deute públic i no la reduïm. Si ve una altra crisi qualsevol Govern s’haurà de posar l’uniforme de bomber. Ho va fer Zapatero -que no volia- quan Elena Salgado i els mercats li van escopir el que passava. I Rajoy, quan va veure que els mercats no feien cas de la victòria del PP. Fins a Tsipras a Grècia s’ha posat les piles".

En resum, tot i que no puja, l’Ibex està bastant relaxat. Espanya ha sortit de la crisi millor que d’altres i ningú -excepte Podem i poc- fa demagògia antieuro. Vaig trobar més dubtes en l’empresari català.

Veníem de sentir un intel·ligent sindicalista dir que, amb els presos i un Govern minoritari a Madrid, el marge per millorar les coses era escàs. El meu interlocutor va assentir. "Tants anys ajudant a CDC perquè al final ens ho paguin així. Mas va perdre el cap i cada vegada anem a pitjor. Catalunya està bloquejada pels presos i el Govern és com si no existís. Almenys així molesta poc. A sobre a Barcelona, la Colau. La ciutat també perd imatge".

Espanya: "Rajoy no ho va fer bé. La seva prioritat era la unitat del PP, però almenys va ser prudent. Casado i Rivera potser van entendre menys que Rajoy. Casado perquè no en sap i Rivera, que val, ara només pensa com una caixa enregistradora de vots. Si Sánchez contínua, em preocupa que per governar faci massa concessions a Iglesias. Els necessitarà per seguir. A més, Casado i Rivera no tenen majoria, no se sap si la tindrien en unes noves eleccions i podrien crespar encara més l’ambient a Catalunya. Sánchez, almenys, deixa respirar". 

"En el fons enyoro Jordi Pujol. Era més nacionalista que Mas, però es va saber fer elegir Español de l’Any de l’ABC. Ben jugat. De la família, sí, més val no parlar-ne. I també enyoro Felipe i Maragall. I a l’Aznar de la primera legislatura que feia la pilota a CDC. El passat no torna, però quan veig que Torra peregrina a Waterloo i que Casado i Rivera parlen d’un altre 155 com si fos beure una Coca-Cola... Bé -riu- amb la Coca-Cola almenys guanyaria la família Daurella".

0 Comentaris
cargando