Anar al contingut

La batalla de BCN

El llegat de Valls

El llegat de Valls

Eva Arderius

La candidatura de l'exprimer ministre francès ha reivindicat la política municipal, la que s'ocupa de l'entorn més pròxim al ciutadà

És difícil endevinar si Manuel Valls serà o no el pròxim alcalde de Barcelona, si el seu discurs de la moderació i ordre convencerà i obtindrà uns bons resultats, si tornarà a França i si ni tan sols acabarà la campanya. Però l’exprimer ministre francès ja ha deixat un primer llegat: la seva aparició en aquesta trepidant cursa electoral ha posat de relleu la política municipal, la que s’ocupa de l’entorn més pròxim al ciutadà.

Fa temps que vivim a l’ombra del procés, del tsunami polític a Catalunya. Res ha sigut més important. I hi ha motius de pes que ho justifiquen, el que va passar fa just un any, l’1 d’octubre i l’empresonament de polítics i líders socials. El context en què vivim des de fa mesos i que hem reviscut intensament aquests dies ha provocat que res preocupi tant com la independència. Aquest ha sigut el principal punt d’unió del Govern i ha tret pes a les discrepàncies entre Junts per Catalunya i Esquerra sobre educació, model econòmic i fins i tot el camí per arribar a l’objectiu final. I mentre això passa, Valls ho aprofita i obre un escenari de possibles noves aliances i nous arguments polítics.

Canvi del focus mediàtic

En la seva primera compareixença, l’exprimer ministre francès va dedicar només tres minuts a parlar del procés, potser no li fa falta, tothom sap què en pensa i en quin costat del tauler se situa. El que va sorprendre més va ser sentir-lo parlar de problemes tan locals i quotidians tant per als barcelonins com els narcopisos del Raval o el ‘top manta’. De sobte, el focus mediàtic que acompanya Valls, almenys en aquest inici de precampanya, il·lumina qüestions que fins ara només s’abordaven des de la política municipal. Una política que de sobte s’ha fet gran. Ha deixat de ser la germana petita de la que es fa al Parlament, protagonitza les tertúlies més mediàtiques i provoca que surtin especialistes en Barcelona de sota les pedres.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Valls ha multiplicat l’interès per les eleccions de Barcelona, ha posat en guàrdia tots els partits i l’alcaldessa. Ada Colau ha trobat en contrincant perfecte per polaritzar la campanya i remarcar que, a diferència d’ell, ella és l’alcaldessa del poble.

Fa temps que en política passen coses molt estranyes. Que el món sembla del revés, fa només setmanes tot feia preveure que el procés podia tenir una influència decisiva en el resultat de les eleccions municipals i ara tot apunta que seran els comicis barcelonins els que poden girar les coses i provocar un canvi a la pantalla processista. Els resultats de les eleccions de Barcelona poden trencar els blocs actuals, crear noves coalicions que fins ara no havíem vist, mesurar la força de les formacions actuals i impulsar nous lideratges, en definitiva, poden ser determinants per a la solució de la crisi política i institucional més greu de les últimes dècades. Al final serà la posició sobre el tramvia, la manera de lluitar contra el ‘top manta’ i la solució per als narcopisos  el que decidirà qui governa a Barcelona i com s’afronta el que queda de mandat al Parlament. Al maig, Barcelona exercirà més que mai de capital de Catalunya o de capital d’Europa, com vol Valls. Veurem.