Revaloritzar la ciència

Estem vivint gransavenços en gairebé tots els camps de la ciència, una cosa que sens dubte condueix a una millor comprensió del món i a una millora de la qualitat de vida de les persones. No obstant, aquesta visió optimista del progrés científic queda entelada perbrots de desconfiançacap a la ciència, el seumenystenimentper part dels responsables de lesadministracions públiquesi la negació de la validesa del pensament científic en certs àmbits de la societat. Aquesta paradoxa reflecteix un malentès generalitzat sobrequè és i com funciona la ciència. I esmenar aquest desacord depèn en bona mesura dels mateixos científics.

El mal exemple dels Estats Units

El llistat d’avenços científics recents és extens i espectacular. Malgrat això, si la ciència sona auna cosa distant i remotaals que no pertanyen a la comunitat científica, i si els mateixoscientífics semblen éssers llunyansque no disfruten de la plena confiança de la societat, ¿es pot comptar amb la ciutadania perquè recolzi la ciència? I d’altra banda, ¿és conscient la societat del que es perdria si la ciènciano té el recolzament majoritaridels ciutadans? Sobre això, és il·lustratiu el que ha passat als Estats Units. Per a molts científics, resulta incomprensible que el presidentDonald Trump no hagi nomenat unassessor científicfins a l’agost d’aquest any (gairebé 18 mesos després de la seva presa de possessió), però el veritablement preocupant és que bona part de l’opinió pública hagi reaccionat a aquest fet amb unaindiferència supinai un badall d’avorriment.

Diverses enquestes sobre la percepció de la ciència apunten a un important recolzament social d’aquesta, però també mostren opinions poc o gens favorables, particularment en el cas d’alguns temes d’actualitat, com el canvi climàtic, el model energètic, les vacunes i els aliments genèticament modificats. Les valoracions estan fortament condicionades per la identificació de les persones amb determinades creences religioses, ideologies, opcions polítiques i altres identitats grupals. Elegir si es creu en elmètode científicen funció desi els seus resultats s’ajusten, o no, a les nostres creences i emocions, indica que realment no es confia en l’esmentat mètode. Un principi d’aquest és que totes les troballes són provisionals. I aquesta realitat en porta alguns a pensar que la ciència és tan incerta que qualsevol opinió o afirmació basada en ideologies o creences imaginàries és tan vàlida com l’obtinguda a partir de l’anàlisi i la interpretació racional de fets i evidències.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Els científics han de posar fil a l’agulla per enfortir la comprensió i l’estima de la ciència per l’opinió pública, així com per defensar la importància clau del pensament basat en fets i proves comprovables. I això no s’aconseguirà mitjançant la simple denúncia de la falta de confiança de la societat o de la manca d’assessors científics en les administracions públiques. S’ha d’aconseguir demostrant la fiabilitat i l’extraordinàriaeficàciade la ciènciaper fer front a preguntes i problemes.Els científics han de demostrar que el pensament basat en fets verificables condueix a polítiques més fiables per crear llocs de treball, preservar el medi ambient, millorar la sanitat il’ensenyament, i així un llarg etcètera. A més de denunciar l’absència d’acadèmics assessorant els responsables polítics, lacomunitat investigadoraha d’incrementar la comprensióde la realitat científica per part de la població, fins al punt que cap alt càrrec públic s’atreveixi a decidir res sense l’adequat assessorament previ. Els científics han de ser capaços de fer comprendre que, malgraterrors ocasionals, alguns d’ells colossals,el pensament científic té un sòlid i llarg historial d’èxit. Així mateix, s’han d’esforçar a mostrar que la ciència i el mètode científic són importants per a tothom, i que el seu treball no és una pràctica arcana oficiada per una elit.

La ciència practicada per aquells queno intenten fer-la accessiblea la població, ni es preocupen en aclarir que el seu treball és en benefici de tots,esdevé una empresa empobridai, probablement,insosteniblea la llarga. En aquest context, potenciar lapolítica de comunicacióresulta indispensable, i aquesta no només consisteix a triar les paraules adequades per explicar una investigació, sinó també en saberguanyar-se la confiança de la ciutadania, demostrant uncompromísinequívoc amb la millora de laqualitat de vidade les persones.