Anar al contingut

Política comunicativa

Revaloritzar la ciència

Revaloritzar la ciència

Mariano Marzo

Els científics han d'enfortir la comprensió i l'estima de la població per la seva feina i divulgar els avenços en la millora de la qualitat de vida de les persones

Estem vivint grans avenços en gairebé tots els camps de la ciència, una cosa que sens dubte condueix a una millor comprensió del món i a una millora de la qualitat de vida de les persones. No obstant, aquesta visió optimista del progrés científic queda entelada per brots de desconfiança cap a la ciència, el seu menysteniment per part dels responsables de les administracions públiques i la negació de la validesa del pensament científic en certs àmbits de la societat. Aquesta paradoxa reflecteix un malentès generalitzat sobre què és i com funciona la ciència. I esmenar aquest desacord depèn en bona mesura dels mateixos científics.

El mal exemple dels Estats Units

El llistat d’avenços científics recents és extens i espectacular. Malgrat això, si la ciència sona a una cosa distant i remota als que no pertanyen a la comunitat científica, i si els mateixos científics semblen éssers llunyans que no disfruten de la plena confiança de la societat, ¿es pot comptar amb la ciutadania perquè recolzi la ciència? I d’altra banda, ¿és conscient la societat del que es perdria si la ciència no té el recolzament majoritari dels ciutadans? Sobre això, és il·lustratiu el que ha passat als Estats Units. Per a molts científics, resulta incomprensible que el president Donald Trump no hagi nomenat un assessor científic fins a l’agost d’aquest any (gairebé 18 mesos després de la seva presa de possessió), però el veritablement preocupant és que bona part de l’opinió pública hagi reaccionat a aquest fet amb una indiferència supina i un badall d’avorriment.

Si els qui la practiquen no intenten fer-la accessible als ciutadans, la ciència esdevé una empresa empobrida i, probablement, insostenible a la llarga

Diverses enquestes sobre la percepció de la ciència apunten a un important recolzament social d’aquesta, però també mostren opinions poc o gens favorables, particularment en el cas d’alguns temes d’actualitat, com el canvi climàtic, el model energètic, les vacunes i els aliments genèticament modificats. Les valoracions estan fortament condicionades per la identificació de les persones amb determinades creences religioses, ideologies, opcions polítiques i altres identitats grupals. Elegir si es creu en el mètode científic en funció de si els seus resultats s’ajusten, o no, a les nostres creences i emocions, indica que realment no es confia en l’esmentat mètode. Un principi d’aquest és que totes les troballes són provisionals. I aquesta realitat en porta alguns a pensar que la ciència és tan incerta que qualsevol opinió o afirmació basada en ideologies o creences imaginàries és tan vàlida com l’obtinguda a partir de l’anàlisi i la interpretació racional de fets i evidències.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Els científics han de posar fil a l’agulla per enfortir la comprensió i l’estima de la ciència per l’opinió pública, així com per defensar la importància clau del pensament basat en fets i proves comprovables. I això no s’aconseguirà mitjançant la simple denúncia de la falta de confiança de la societat o de la manca d’assessors científics en les administracions públiques. S’ha d’aconseguir demostrant la fiabilitat i l’extraordinària eficàcia de la ciència per fer front a preguntes i problemes. Els científics han de demostrar que el pensament basat en fets verificables condueix a polítiques més fiables per crear llocs de treball, preservar el medi ambient, millorar la sanitat i l’ensenyament, i així un llarg etcètera. A més de denunciar l’absència d’acadèmics assessorant els responsables polítics, la comunitat investigadora ha d’incrementar la comprensió de la realitat científica per part de la població, fins al punt que cap alt càrrec públic s’atreveixi a decidir res sense l’adequat assessorament previ. Els científics han de ser capaços de fer comprendre que, malgrat errors ocasionals, alguns d’ells colossals, el pensament científic té un sòlid i llarg historial d’èxit. Així mateix, s’han d’esforçar a mostrar que la ciència i el mètode científic són importants per a tothom, i que el seu treball no és una pràctica arcana oficiada per una elit.

La ciència practicada per aquells que no intenten fer-la accessible a la població, ni es preocupen en aclarir que el seu treball és en benefici de tots, esdevé una empresa empobrida i, probablement, insostenible a la llarga. En aquest context, potenciar la política de comunicació resulta indispensable, i aquesta no només consisteix a triar les paraules adequades per explicar una investigació, sinó també en saber guanyar-se la confiança de la ciutadania, demostrant un compromís inequívoc amb la millora de la qualitat de vida de les persones.