A la catalana

Faves, cansalada, botifarra negra, ceballots, alls tendres, menta i una fulla de llorer. Les faves a la catalana no acostumen a portar pernil com les granadines. Ni beines com les navarreses. Tampoc es banyen en brou com les extremenyes... Quim Torra ha col·laborat al receptari anunciant que hi ha una manera de fer “a la catalana”. Segons ell, “els catalans no sabem fer les coses violentament”“els catalans no sabem fer les coses violentament”. Sembla ser que per una estona ha oblidat la seva admiració pel‘capità Collons’ (Miquel Badia, per a les enciclopèdies), sempre amb la pistola a mà.

Aquesta nova cita memorable la va regalar el president al Consell Nacional del PDECat celebrat amb motiu del primer aniversari del’1-O. La va pronunciar com a resposta a les imatges tan poc oportunesdels Mossos estomacant de valent uns CDR Mossosde valent uns CDRque s’havien oblidat el lliri a casa. “A la catalana”... L’etiqueta podria contenir tantes coses. Jugar de farol i perdre. O acomiadar-se dels consellers amb un “fins dilluns a la Generalitat” i aparèixer a Brussel·les. Però millor centrar-se en l’aspecte més etnicista de la qüestió. Si ser català és sinònim de ser pacífic, ¿què són els CDR que en van fer una de bona dissabte? ¿I els Mossos que els van colpejar? ¿I aquests ultres que quan no trenquen vidres fan cares noves? Fer servir determinades expressions és tan absurd que ho delata tot. Alguns, el dia que constatin que a tot arreu se’n fan, de bolets, quan plou, tindran un disgust.