Sobre assassinats masclistes i denúncies prèvies

Desgraciadament els últims mesos ens han tornat a mostrar la cara més dura i sagnant del masclisme, els assassinats de dones. Afortunadament cada vegada són més visibles i l’abordatge per part dels mitjans de comunicació és millor. No obstant, últimament escoltem molt sovint, juntament amb la crònica d’un assassinat masclista, la informació de si hi havia o no hi havia denúncies prèvies.

Velada culpabilització de la dona

És evident que interposar denúncies visibilitza i posa llum a la situació de violència masclista, i també està clar que fer-la activa un procés judicial que pot oferir –teòricament– protecció i reconeixement dels seus drets a moltes dones. No obstant, de vegades, en aquest relat dels mitjans, observem una subtil i velada culpabilització de la dona que, al seu torn, permet desculpabilitzar el sistema: ‘si una dona no denuncia no sabem que pateix violència i per tant no podem ajudar-la ni garantir els seus drets’. No és cert. No hauria de ser cert. Afortunadament a Catalunya comptem amb una regulació i dotació de recursos que permet a qualsevol dona, sense denúncia prèvia, acudir a un servei públic especialitzat on li poden oferir recolzament psicològic, social, educatiu, allotjament i assessorament jurídic, convisqui o no amb l’agressor. Lamentablement això no és així en tot l’Estat espanyol; moltes comunitats autònomes requereixen denúncia prèvia per activar ajuts a les dones que pateixen violència.

Notícies relacionades

Assassinada a ganivetades una dona a Màlaga | Última hora

Una dona és assassinada presumptament per la seva exparella a Granada

Cal intentar comprendre en profunditat com opera la violència masclista (em refereixo ara en concret a la violència en la parella) per saber que habitualment la denúncia no és el primer pas que fa una dona. Necessita identificar el malestar, després posar-li paraules, acceptar que s’ha frustrat un somni familiar segurament gravat a foc per tants anys d’educació patriarcal, fer el pas per buscar ajuda i començar un recorregut guaridor, però dolorós. Sovint, és en aquell moment quan pots denunciar una persona que has estimat i que potser encara estimes, tot i que et faci mal. Una tasca gens fàcil emocionalment.

Per tot això és important donar oportunitats a les dones perquè tinguin un ‘fil’ d’ajuda en qualsevol moment que el necessitin i que siguin elles les que decideixin en quin moment i com. L’ordre no hauria de ser rígid i la mirada judicial no és l’única important en aquesta qüestió. Abans d’interposar una denúncia per violència masclista, una dona ha de tenir clar què farà els dies següents i tenir un pla. És per això que els serveis especialitzats són tan importants i prenen aquesta qüestió amb tanta responsabilitat. No podem orientar les dones a denunciar com si acabar amb la seva situació de violència depengués només d’elles, individualment, i de la seva decisió de denunciar. No és veritat. Però sí que podem mirar cap amunt i apel·lar a les polítiques que, no entenent el fenomen en la seva complexitat, centren els esforços en la protecció i l’accessibilitat del recolzament professional a les dones.