Puigdemont, ¿l'últim traïdor?

En el seu llibre entrevista ‘La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa’ (La Campana), Carles Puigdemont gira full –o fingeix fer-ho– tant del suposat “mandat democràtic” de l’1-O com de la via unilateral. L’expresident, establert a Brussel·les mentre la meitat del seu Govern segueix entre reixes, es declara “preparat” per entrar a la presó, reconeix que el referèndum d’autodeterminació “queda molt lluny” i, pacient, advoca per un diàleg a llarg termini amb l’Estat, sense descartar que el seu desenllaç no sigui la independència.

Per menys d’això, en els últims mesos la claca de Junts per Catalunya i altres idòlatres de Puigdemont han lapidat –no només a les xarxes socials– com a heretges el diputat Joan Tardà i altres dirigentsd’ERC  que han abjurat de l’unilateralisme. De fet, una ANC profundament dividida es debat entre no fer res i llançar un ultimàtum al president Quim Torra: o implementa ja la república, o convoca eleccions. 

¿Serà Puigdemont l’últim traïdor del’independentisme? ¿Potser ja ni tan sols Ell supera l’exigent test de puresa sobiranista? Paciència. No d’aquí gaire els seus apologetes ens revelaran per què la penúltima contorsió del president legítim constitueix, de nou, una “jugada mestra”. Al seu temps.

CONDUCTA BIPOLAR

Notícies relacionades

Extractes del llibre de Puigdemont: "Estic preparat per viure empresonat a Espanya, si fa falta"

La Taula del Parlament trasllada al ple la decisió sobre els diputats suspesos

No oblidem, mentrestant, que fins fa poc JxCat exigia al president del Parlament, Roger Torrent, que incorregués en desobediència al Constitucional per investir l’absent Puigdemont. Ni que els posconvergents van pretendre desacatar la interlocutòria del jutge Pablo LlarenaPablo Llarena no per defensar els diputats presos, però sí per salvar l’acta de Puigdemont. Ni que el mateix Torra, en aquestes pàgines, va alertar que "el mandat de l’1-O anirà endavant si Espanya no negocia".

Aquesta conducta bipolar s’aprecia també en les confessions des de Waterloo: si el Doctor Jeckyll es desentén de la declaració unilateral d’independència (DUI) per ell promoguda fa un any, Mister Hyde fa servir un llenguatge bel·licista (“estem en guerra amb Espanya”) i diu témer que la “guerra bruta de l’Estat” acabi amb la seva vida. Curiosa manera d’allargar la mà al diàleg.