Anar al contingut

conferència a liverpool

L'«ambigüitat constructiva»

PHIL NOBLE

L'«ambigüitat constructiva»

Rosa Massagué

La divisió pel 'brexit' també corroeix un Partit Laborista que mai ha aconseguit treure's de sobre l'antieuropeisme

‘¡Fora [de la UE]! i al món’. Sembla un eslògan de la campanya per al referèndum del ‘brexit’ del 2016. És, sí, un eslògan per a un referèndum sobre la UE, però és el que es va dur a terme el llunyà 1975. El firmava la campanya per abandonar la llavors Comunitat Econòmica Europea en què el Regne Unit havia entrat dos anys abans. A l’esmentada campanya euroescèptica figuraven prominentment ministres del dividit Govern laborista del moment que encapçalava Harold Wilson, partidari de la permanència al costat de la resta dels membres del gabinet.

Aquella situació a Downing Street era més o menys com la que es troba avui Theresa May al capdavant d’un dividit gabinet conservador. És menys aparent perquè és a l’oposició, però la divisió també corroeix un Partit Laborista que mai ha aconseguit treure’s de sobre l’antieuropeisme.

El ‘brexit’ és un tema tan divisiu al si del laborisme que l’any passat en la conferència del partit no es va permetre debatre’l. Per contra, aquest any apunta a ser el tema estrella. La trobada anual s’obria ahir a Liverpool amb els resultats d’una enquesta. El 86% dels afiliats vol un altre referèndum. I el seu secretari general Jeremy Corbyn es va afanyar a dir que recolzaria una consulta si els membres del partit ho desitjaven, però que preferia unes eleccions generals. A les del 2017, els laboristes es negaven a un segon referèndum. És el que s’ha anomenat ‘ambigüitat constructiva’, un constructe lingüisticopolític que ho té tot d’ambigüitat i pràcticament res de constructiu.

Tímida campanya

Corbyn, contrari a la permanència del Regne Unit a la UE, es va posar de perfil durant la campanya del ‘brexit’ (el mateix que May, però en sentit contrari) en la qual oficialment el partit laborista estava contra la sortida tot i que la campanya va ser tan tímida i feta amb tan escassa convicció que semblava una seqüela de la del ‘brexit’. I una vegada realitzada la consulta, la consigna era la de respectar el resultat.

La majoria dels diputats laboristes estan a favor de la permanència i la majoria dels afiliats estan suposadament en contra, però un estudi recent apuntava que en cent circumscripcions, moltes d’elles laboristes, els electors s’ho han pensat millor i malgrat haver votat ‘brexit’ ara volen quedar-se a la Unió Europea.

Caldrà veure com surt de la seva conferència el Partit Laborista, però en un moment de gran debilitat conservadora cabria esperar que l’oposició fes el seu paper d’oposició presentant-se com una alternativa seriosa de govern amb les idees clares sobre el que està en joc, que és moltíssim, en comptes de dedicar-se a l’‘ambigüitat constructiva’, sabent, això sí, que Europa pot ser un enterrador. En el programa electoral de 1983 el partit laborista que liderava Michael Foot proposava la retirada immediata de la UE. Aquell programa va ser definit com ‘la nota de suïcidi més llarga de la història’. Aquell partit portava  quatre anys a l’oposició i allà en seguiria uns altres catorze.