07 juny 2020

Anar al contingut
Canvi de cromos

RICARD FADRIQUE

Canvi de cromos

Cristina Pardo

La Delegada del Govern a Catalunya, Maria Teresa Cunillera, s’ha mostrat partidària de l’indult per als independentistes que estan sent investigats al Tribunal Suprem. “Si es demana, en soc partidària, és clar. Però han de demanar-ho, ¿eh?”, ha afirmat aquest dissabte Cunillera a Catalunya Ràdio. A mi em semblen respectables tots els punts de vista. El que passa és que, en aquest cas, al darrere hi ha algun element que suscita certa inquietud. I és que la seva no és una opinió aïllada. Al desembre, el líder del PSC, Miquel Iceta, ja es va mostrar partidari dels indults. La direcció del partit a nivell nacional, encara a l’oposició, es va revoltar en públic i en privat i el va desautoritzar. En aquell temps, la seva companya de files, Meritxell Batet, sí que es va mostrar comprensiva amb Iceta, a l’assegurar que no era bo que els secessionistes fossin a la presó a l’hora de resoldre “el problema polític” de Catalunya. Ara, Batet, revestida del plus de solemnitat que li dona el fet de ser Ministra, s’ha desmarcat de Cunillera. Assegura que “no s’han d’avançar escenaris que no sabem si es donaran” (sense condemnes no hi pot haver indults) i que cal tenir “màxim respecte pels procediments judicials”.

Aquesta és, sens dubte, la posició que es pot esperar des del punt de vista institucional: primer, deixar que els tribunals facin la seva feina i després, en funció de per on vagin les sentències, veure fins a quin punt és adequat que el Govern utilitzi la prerrogativa de l’indult, en cas que algú el demani. És difícil no encertar en algun moment de la teva biografia quan defenses una cosa i la contrària. Dit això, i si un contextualitza i va una mica més enllà, semblaria que el Govern prova de fer arribar a la Generalitat el missatge que no estan del tot còmodes amb l’actuació judicial i el missatge de la seva bona predisposició a “obrir les presons”, que diria aquell. I això, quan encara hi ha diversos dirigents polítics fugits a l’estranger. N’hi ha prou amb bussejar una mica a l’hemeroteca per comprovar que als socialistes, sobretot quan no governen, les mesures de gràcia els susciten molts més dubtes de les que ara manifesten.

El PSOE va arribar a acusar l’executiu de Mariano Rajoy d’utilitzar el debat dels indults “per tapar la seva corrupció”. Suposem que Sánchez no està fent ara el mateix per, per exemple, esquivar el tema de la seva tesi. Entenem, per tant, que el que en el fons està intentant Cunillera és posar l’assumpte a sobre de la taula per apaivagar els ànims i facilitar el diàleg amb l’actual Govern. El que passa és que, venint d’un partit que va recolzar el 155, però que després va pagar de mala gana la defensa al jutge Llarena a Bèlgica, és complicat saber a què atenir-se. Pedro Sánchez és un senyor la gestió del qual és molt difícil d’entendre. Almenys, ja que estem sepultats sota les seves contínues rectificacions, que mantinguin l’ordre natural de les coses: condemna, petició i, si de cas, indult.