Circular ràpid a la ciutat

Circular ràpid a la ciutat és una aspiració legitima i lògica... una altra cosa és com. Els cotxes circulen massa ràpid i còmodament pels carrers de Barcelona. Això repercuteix negativament en la salut i confort dels seus habitants i contribueix a accelerar el canvi climàtic. El centre de Barcelona concentra molta activitat, i això comporta que la distribució de mercaderies i el sector de la construcció també genera molta circulació. S’hi afegeixen els cotxes i autocars vinculats al turisme, que van d’un costat a l’altre, en un vaivé incessant entre monuments. Els carrers de Barcelona no poden ser un túnel de fum i soroll. Els arbres frondosos, plantats regularment, contribueixen a mitigar l’efecte nociu sobre la salut, però no és suficient. Totes les grans ciutats estan aplicant mesures per reduir dràsticament la presència delsvehicles particulars (taxes, conversions en zona de vianants, etcètera). Però una millora de la circulació del transport públic va sovint acompanyada d’una política de reducció de places d’aparcament en superfície. Des del 2003 s’han eliminat aproximadament 14.000 places al centre de París. Hi ha molt espai dedicat a emmagatzemar cotxes que contribueix a empitjorar la circulació. És molt fàcil i molt barat aparcar a Barcelona, i aquesta facilitat fomenta més vehicles circulant.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Els patinets i les bicicletes elèctriques han irromput amb força. Poden ajudar a millorar la situació en la mesura que permeten fer recorreguts curts de manera eficaç i amb autonomia. S’estan incorporant al repartiment de mercaderies. Grands empreses de l’automòbil com BMW estan invertint en aquests artefactes, que convindrà regular amb flexibilitat perquè el panorama és dinàmic. Sembla que actualment circulen més ràpid bicicletes i patinets que els autobusos. El bus públic necessita tenir prioritat semafòrica i circular per un carril més segregat per millorar la seva velocitat actual de 12 km/h. La nova xarxa que s’ha implantat a Barcelona potser ha simplificat recorreguts i millorat l’organització general, però indubtablement ha obligat a més transbords, sovint incòmodes per a amplis sectors: dones grans, persones amb mobilitat reduïda, gent amb carros o maletes. No obstant, l’avantatge d’una xarxa de bus és que les disfuncions poden corregir-se, perquè és fàcil adaptar recorreguts i parades a les necessitats ajustant itineraris, i així guanyar en comoditat per a les usuàries, que són una majoria aclaparadora. El confort al bus és també directament proporcional a la possibilitat d’anar assegut o amb espai suficient. Els actuals són còmodes, nets i amb conductors i conductores amables. Des de les finestres dels autobusos la ciutat és preciosa, millor que des de les altures del bus turístic.

Són els cotxes particulars els que han de reduir la seva presència i deixar espai perquè els transports públics en superfície –bus, taxis, autobusos, tramvies– i les bicicletes, patinets, motocicletes elèctriques i tot el que queda per arribar puguin circular més ràpid.