Mentides i relats

Fa un any vam estar a punt de viure una jornada sagnant, o almenys violenta. I si mirem amb detall el que va passar podem arribar a la conclusió que si no va ser així és perquè la intervenció dels dos Jordis ho va evitar. Justo al contrari del que després la Fiscalia i el Suprem han provat de reconstruir, amb la història desproporcionada i falsa d’una hipotètica insurrecció que no va ser sinó una protesta popular absolutament legítima i democràtica davant de l’estupefacció que va provocar el registre de la Guàrdia Civil a la seu de la Conselleria d’Economia. Observem de nou les imatges, els parlaments, els nervis, les anades i vingudes, les negociacions, i en cap moment es pot apreciar una actitud agressiva de Cuixart o Sànchez. Al contrari: intervenen per reconduir l’exaltació d’aquell dia.

A poc a poc, anem sabent coses (i més que en sabrem) sobre les circumstàncies que van envoltar el primer episodi d’aquella tardor crítica. Una de les constatacions és que va ser l’intent (per desídia, per l’aparent improvisació, per un càlcul premeditat) d’oferir les condicions, com qui no vol la cosa, per a una espècie de sublevació de les masses, tant a Economia com davant de la seu de la CUP. I que no va passar perquè va triomfar la moderació en contra de la ràbia. Després, han intentat vendre el contrari, però la realitat i la veritat són tossudes davant la mentida elevada a la categoria de relat.