Territori Colau

Si Manuel Valls encara té dubtes de presentar-se a la pròximes eleccions municipals de Barcelona, potser li han desaparegut veient per on va el debat polític de la ciutat. La seguretat comença a preocupar els barcelonins. Augmenten els delictes i la sensació de por en barris com la Barceloneta o el Raval. Manuel Valls es frega les mans. Aquest és l’escenari perfecte per a ell. A França, com a primer ministre, la seva recepta de mà dura i ferma contra la delinqüència li va donar les quotes mes altes de popularitat. Es mou bé amb un discurs contundent i populista. Escombrant tot el que no li agrada. Ara, els mateixos que el critiquen, comuns i sobiranistes, li estan facilitant el camí. 

Falta de consens institucional

La sensació d’inseguretat a Barcelona no és un problema estacional, no és un titular d’estiu. El govern municipal, els veïns i fins i tot els sindicats de la policia catalana coincideixen: falten mossos, la ciutat necessita més efectius. L’únic que no comparteix aquest diagnòstic és el ‘conseller’ d’Interior, Miquel Buch, que ja va dir que ‘no’ a l’alcaldessa Ada Colau en la junta de seguretat de juny i li ha tornat a dir que ‘no’ ara, en la reunió de divendres passat per abordar la crisi dels narcopisos. Imagino la cara dels veïns quan van veure que els dos màxims responsables de la seguretat no amagaven la falta de sintonia i no es posaven d’acord ni per comparèixer junts davant de la premsa. Si els que han de resoldre el problema no consensuen ni la manera d’abordar-lo, és que la solució és molt lluny.

Buch va dir a Colau que no pot fer més contra els narcopisos. Com si Barcelona fos només territori Colau i el Govern català no hi tingués cap tipus de responsabilitat. Si l’objectiu és posar-ho difícil a l’alcaldessa, s’està aconseguint, però l’estratègia és pèssima, sobretot per alsciutadans que pateixen els problemes diàriament.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Com diu la cançó, Barcelona té molt poder i això, quan es tracta de negociar i demanar més, pot jugar a la contra, tothom pensa que la ciutat ja en té prou. Als ulls de la Generalitat, la capital catalana sempre ha sigut àmpliament autosuficient i solvent. Tant, que el Govern ha tingut certa tendència a escatimar-li recursos. L’estratègia de fer-se la punyeta entre administracionsno és nova, especialment quan els dirigents són de diferents partits. El punt mes àlgid de la confrontació es va viure amb Pasqual Maragall a l’alcaldia i Jordi Pujol a la presidència de la Generalitat. Ara aquestes tensions les repeteixen i escenifiquen, tot i que d’una forma menys genuïna, l’alcaldessa Colau i el conseller Buch.

És evident que l’ajuntament no l’ha encertat en la lluita contra els narcopisos i que no sobren mossos a Catalunya. Les retallades han congelat promocions i la prevenció antiterrorista ha hipotecat molts agents, però Barcelona en necessita més. Així que, millor aparcar velles estratègies polítiques del passat. Ara mateix ja hi ha massa qüestions per discrepar, no fa falta sumar-hi també la seguretat als carrers de la ciutat.