Llibres i lectures per a la 'rentrée'

Si Sant Jordi és la festa del llibre, jo diria que La Setmana del Llibre en Català que acabem de tancar és la festa de la lectura. Si en un dia amb prou feines tenim temps per a res més que despatxar llibres, durant La Setmana hem pogut compartir xerrades i veure l’agradable que resulta vagar per la immensa llibreria al carrer sense presses i amb una oferta tan diversa.

És per això que La Setmana ha deixat de ser una cita anual per convertir-se en una aposta estratègica. Els visitants repeteixen i augmenten en nombre. La Setmana de la Llibre no és la fira de resistència de temps passats. He vist senyores que no es coneixien de res recomanant-se lectures i fins i tot explicant l’argument d’un llibre millor que els seus editors. M’han parlat de bloguers que interactuen constantment a la xarxa i que s’han vist les cares per primera vegada.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La Setmana és un espai privilegiat per mostrar la riquesa i la diversitat de l’edició en català, tant per les novetats com pels llibres de fons. Cada any hi ha una nova proposta que ajuda a la permeabilitat entre llibres i lectors, trencant barreres, prejudicis i compartiments estancs: des de tota una tarda dedicada a la ciència-ficció, a l’obertura a sectors professionals i la visita d’editors estrangers, a un primer intent de ‘Nit dels Llibres’ i, per descomptat, el compromís amb les llibertats que verbalitzem junts.

No caiem en l’autocomplaença si diem que la feina que fa La Setmana és important. Sabem de sobres que el repte del català (amb el 25% de la quota del mercat) és immens i que les llibreries són la peça clau durant tot l’any per treballar com si aquest percentatge fos un altre i contribuir així a reequilibrar-lo. Però lluir amb orgull l’ofici i posar-lo per uns dies en el contingut dels mitjans també ens ho podem permetre. La Setmana visualitza que la col·laboració entre tots els agents multiplica els efectes de qualsevol iniciativa de foment de la lectura. No som naïf, és la nostra manera d’entendre l’edició, és la nostra manera de compartir coneixement i d’entendre el progrés social.