Anar al contingut

Anàlisi

Aforaments: o dames o escacs

JOSE LUIS ROCA

Aforaments: o dames o escacs

Javier Aroca

Sánchez fa bé, però juga a menjar-se peces, quan l'Estat espanyol necessita un escac i mat als privilegis

Soc entre els que pensen que una Constitució no és un fòssil. L’espanyola, a més de la petrificació hereva del moment en què va néixer, està, com a mínim, calcificadaNecessita flexibilitat, irrigació sanguínia, adaptar-se als temps, millorar els defectes de 'nativitate', però això no vol dir que es modifiqui de manera cosmètica. Necessita una reforma en profunditat, de tot el bloc de constitucionalitat.

Constitucionalitzar els privilegis, via aforaments, inviolabilitat, immunitats, explícits o latents en la cultura política pràctica, és propi de sistemes dinàstics o estamentals. Matussera o, potser, forçada herència d’aquesta Constitució.

Reforma cosmètica

El president del Govern ha anunciat una reforma constitucional cosmètica, d’oportunitat, que no és que no valgui, és que és insuficient i més pròpia d’una resposta a la inclemència política i a les infantilitats del moment que a una actitud valenta davant d’una xacra pròpia, com he dit, de sistemes arcaics.

El Títol I, article 14, de la vigent Constitució diu que tots som iguals davant de la llei, sense  que importi, entre altres coses,  el naixement. Per aquí podríem començar; no hi hauria millor reforma que fer que la Carta Magna fos coherent, perquè, realment ¿tots som iguals davant de la llei?

La proposta de Pedro Sánchez té una part de summe interès, que consisteix a limitar els aforaments a l’acompliment de les competències que corresponguin al càrrec, però neix viciada perquè el partit que sustenta el seu Executiu ha negat reiteradament al Congrés la possibilitat, almenys, d’investigar, aquelles responsabilitats del cap d’estat en les seves activitats privades, no previstes en l’article 62 de la Constitució, que detalla les competències del Rei. L’excusa ja me la sé. Amb aquesta proposta es pot anar ràpid, sense gaire tràmit ni referèndum; amb la profunda, la que afecta el Títol II, la Corona, seria més llarg, tant com tots els anys de vigència d’una Constitució que és un autèntic oxímoron en matèria d’igualtat davant de la llei. I no només pel que ja s’ha dit. ¿Per què els polítics electes, amb mandat popular, i no els membres del poder judicial, fiscalia inclosa? Y ¿per què el Rei emèrit, la Reina consort, l’emèrita  i la Princesa d’Astúries, i el seu marit, si casada, o assolida la majoria edat, continuaran sent aforats? Segons el que sosté el president, hi ha problemes a l’hora de distingir entre el que és públic i el que és privat, vegeu Pablo Llarena, però també entre el que és regi i el que és plebeu.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

La jugada és bona, no obstant, el PP haurà d’assenyalar-se i Ciutadans, que acaba de trencar amb el PSOE d’Andalusia per no acabar amb els aforaments autonòmics, també. Bon senyal de coordinació haurien donat si Susana Díaz hagués pogut respondre a Albert Rivera, que anava, el seu partit, a emprendre la remoció dels aforaments en tot l’Estat, però no sembla que funcioni la llitera socialista.

Pedro Sánchez fa bé, però juga a les dames, menjar, menjar, menjar... no obstant, l’Estat espanyol necessita escacs, i sense taules, necessita un escac i mat als privilegis, sense excepció.