Anar al contingut

Anàlisi

Els més odiats del carrer

JORDI COTRINA

Els més odiats del carrer

Eva Arderius

Cal actuar per evitar que els patinets acabin tan estigmatitzats com les bicicletes

Semblava impossible, però ha aparegut un nou vehicle que exculpa de tots els mals a la bicicleta. Fins ara aquestes han sigut objecte de les pitjors mirades, dels insults més cruels cridats des de les finestretes dels cotxes i de les cartes al director més dures dels diaris. La bici ha sigut, per a molts ciutadans, el vehicle més odiat del carrer, el paradigma de l’incivisme i la culpable de tots els problemes de mobilitat. Per culpa de la bici s’han hagut de fer carrils bici i per culpa de la bici els vianants han deixat de caminar tranquils i relaxats. Ara, per fi, als ciclistes els deixaran de xiular les orelles. Han aparegut els patinets que, en totes les seves modalitats, tenen tots els números per convertir-se en la bèstia negra de l’asfalt barceloní. Els ciclistes, a canvi, els hauran de cedir part dels seus carrils.

Massiu pels seus avantatges

Està demostrat que en qüestions de mobilitat no tot està inventat, la realitat s’avança a les normes. Els primers patinets van aparèixer com una cosa exòtica i alternativa, es van convertir en el regal estrella dels Reis de l’últim Nadal. Potser per això ningú va pensar que podrien acabar prenent els carrers de la ciutat, ningú va pensar seriosament que, una vegada posessin les dues rodes a l’asfalt de Barcelona, no se n’anirien mai i que la seva presència seria cada vegada més massiva. Això ha passat perquè s’han infravalorat els avantatges d’aquest vehicle, barat, que no necessita permís de conducció, que es guarda fàcilment, que no s’aparca i que per això és més difícil de robar, que pot ser divertit i que estalvia caminar. Massa avantatges com per no ser un èxit. Primer el van utilitzar els més atrevits, els nens, els ‘hipsters’, executius amb voluntat trencadora i porters del Barça, però ara la transversalitat ha arribat a perfils menys pendents de les tendències que, per qüestions més pràctiques, s’han llançat a empènyer patinets ‘lowcost’ per les voreres i el carril bici.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

La moda ja no és una moda. Els patinets ja són un més de la mobilitat i potser cal que comencem a prendre’ns-els seriosament. Barcelona ha reaccionat, s’ha fet una normativa per intentar parar el cop i ordenar aquests elements en funció de la velocitat que poden assolir. Una normativa que ni la Guàrdia Urbana sembla conèixer molt bé ni té gaires possibilitats de fer complir. Només cal aturar-se un moment a qualsevol carrer per adonar-se que els patinets circulen amb total impunitat per les voreres. No hi ha controls de velocitat, ni d’ús del casc i fins i tot se’ls pot veure, i sentir, per les andanes i intercanviadors del metro amb el perill que això suposa.

Aquest és l’escenari perfecte perquè els ‘haters’ de l’ordre converteixin als patinets en el blanc del seu odi. No els donem el gust. Evitem que els patinets acabin tan estigmatitzats com les bicicletes. Si algú ha d’odiar aquests nous vehicles que sigui perquè perjudiquen i treuen espai al cotxe. Si aquest és l’únic motiu de crítica serà perquè les coses s’estan fent bé.