01 juny 2020

Anar al contingut

LA CLAU

Acordar el desacord

Marc vila

Acordar el desacord

Olga Grau

El Govern i l'Estat mostren la voluntat de posar-se d'acord en el fet que no veuen les coses de la mateixa manera i a rebaixar la tensió, però els polítics presos i exiliats són la gran qüestió a resoldre

Els anglosaxons, amants de la diplomàcia, utilitzen matisos en el llenguatge per als quals el castellà i el català no tenen traducció ni comprensió. Una expressió fascinant és ‘compromise’. Significa assolir un acord després d’una negociació en la qual les dues parts cedeixen alguna cosa. No té res a veure amb el vocable ‘compromís’.

Una altra frase molt utilitzada en la política britànica és ‘Let’s agree to disagree’ que vindria a significar posem-nos d’acord en el fet que no estem d’acord. El matís va més enllà de simplement tolerar la diferència, implica no encallar-se en el que bloqueja i continuar avançant amb l’esperança de trobar punts d’afinitat.

Després de l’etapa de fort conflicte entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont, els nous actors polítics han suavitzat la tensió en un clar gir a l’estil anglosaxó. És evident que les parts estan molt allunyades en els seus plantejaments, però es percep un pacte tàcit de no endinsar-se en el desacord, almenys en públic, i de no alimentar la confrontació en temes sensibles: llaços grocs, cooperació policial, oferta d’un nou Estatut.

Si s’analitzen les entrevistes que aquest diari ha realitzat el president d’ERC, Oriol Junqueras, a la presó de Lledoners, i al president de la Generalitat, Quim Torra, es percep la voluntat de suavitzar la tensió amb la Moncloa, malgrat el llenguatge inflamat de Torra. El president no dona terminis ni concrecions per a l’inexistent full de ruta i manté una ambigüitat manifesta sobre qualsevol estratègia de desobediència a l’Estat.  Junqueras posa èmfasi en la necessitat que el sobiranisme guanyi centralitat per ampliar la base i en evitar el frontisme.

Per als analistes que tendeixen a veure el vas mig ple, els missatges polítics poden oferir una certa esperança d’avançar cap a la distensió com a primer pas per tornar algun dia a la normalitat. Però cap intent de passar de pantalla podrà ser possible amb polítics catalans presos i exiliats. I això és precisament el que es visualitzarà aquest any a la Diada. I sobre això no hi ha full ruta.