Fa un any van destrossar el Parlament

Quan ens hem assabentat de com es van desenvolupar les sessions parlamentàries que fa un any van tramitar les lleis de transitorietat i del referèndum, s’afegeix, a la inquietud de llavors, l’estupefacció d’ara. El que vau perpetrar en el Parlament va ser inútil, gratuït, banal i una destrossa jurídica.

Ara Joan Tardà diu que és estúpid el que cregui que pot imposar la independència sense tenir en compte la meitat dels catalans. Fa un any érem estúpids la meitat dels catalans no independentistes. Això del senyor Tardà i Esquerra és memorable, però potser els falta dir que es van equivocar i atrevir-se a marcar distàncies. Un any després d’aquells dies, que ni vosaltres commemoreu, tenim els polítics a la presó,l’autogovern delmat, la societat més trencada, les empreses fora i... a Torra. La situació no pot ser pitjor.

Heu sotmès a mitja Catalunya a falses expectatives i a l’altra mitja al’ostracisme. Felicitats. Si és cert que Esquerra té una visió diferent a la de Puigdemont, o es manifesten en públic com Tardà, o continuen sent palanganers de ‘Puchi’. Si és cert que pensen de Puigdemont el que sembla, no és ètic continuar callant. ¿Sentirem algun dia algú dir que es van equivocar?

És molt senzill dir-ho en públic, de debò: “Vam cometre un error i cal començar de nou”.

 La prova que tot va ser un disbarat és que Puigdemont i Junqueras no tenien bona sintonia, però ara es detesten. Puigdemont no li perdona a Junqueras que no el recolzés quan volia convocar autonòmiques, i Junqueras allò de “demà als despatxos” i la seva posterior fugida.

¿Per què no commemoreu el que va passar fa un any en el Parlament? ¿Perquè els partits polítics que vau votar a favor ni parleu del tema? El desastre posterior, l’1 d’octubre, les presons, les escapades..., tot ve d’aquelles sessions, en què ara sabem que no hi creien ni Junqueras ni Puigdemont. Van veure que allò era un nyap legal i polític, però van seguir endavant “per pressions” de sectors ‘indepes’. Repeteixo, les màximes autoritats del Govern veuen que allò és un desastre i segueixen endavant per “pressions”.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

Els que ens han anomenat botiflers i traïdors durant anys es van defecar a sobre quan van pensar que entitats privades els podien acusar del mateix. Un Govern se suïcida per “pressions” i per por. ¿Han sentit parlar dels lobis?

I ara, que si els presos no surten de la presó no es negocia, que si Espanya és franquista, que si la gent ha de sortir al carrer com si Torra fos Luther King (blanc i més baixet) ¿Poden mirar a casa i que ningú els ‘pressioni’ mai més? ¿Poden dir que s’han equivocat? La meva salutació afectuosa als que sou dins.