Balanç estival

¡Ai las! Nostàlgia

Aquest estiu ha sigut diferent, en molts aspectes, i possiblement cap altra amenaça de tardor ens ha inquietat com aquesta

1
Es llegeix en minuts
olerin44884119 hab101  la habana  cuba   02 09 2018   personas disfrutan en180905171117

olerin44884119 hab101 la habana cuba 02 09 2018 personas disfrutan en180905171117 / Yander Zamora

Aquesta no serà la primera columna amb aquella nostàlgia petitíssima de la tornada de l’estiu, ni l’última. No serà l’única que apel·li a la rutina, a la ruptura amb l’estiu i els dies llargs. Repassar anècdotes al poble, com cada any, i una vegada a casa, revisar les fotografies. L’amenaça d’aquesta tardor rabiosa s’ha instal·lat aquest mes de setembre, i comencem a pensar què fèiem fa un any, quan encara no havien passat tantes coses, i ens adonem de com ens ha canviat la vida d’octubre a octubre.

Llistes i objectius, i agafar forces per als dies que venen, pels dies que encara no sospitem que vindran. Aquesta no és la primera columna que parla de la ressaca de l’estiu, de la mandra mirant més enllà de la finestra, dels horaris salvatges i el bon menjar, de la bona companyia. No serà l’única que pretengui fer balanç i acceptar que sí: aquest any també hauríem pogut ser millors. Però aquest estiu ha sigut diferent, en molts aspectes, i possiblement cap altra amenaça de tardor ens ha inquietat com aquesta; per això, les noves columnes d’aquella nostàlgia petitíssima tenen una certa exclusivitat.

No obstant, ja hi som una altra vegada, un any més que passa volant, totes les frases fetes han passat per les nostres boques, continuem dient el que ja deien els nostres avis, els nostres pares. Estàs més moreno, fas bona cara, hem carregat piles, ja tenim ganes que comenci l’escola, quant fa que heu tornat, les vacances sempre són massa curtes, quina calor, allà al poble la calor era més seca, millor. Res nou.

Notícies relacionades

Ai las, la vida és un principi, un nus i un desenllaç, com diu l’admirat Joan Miquel Oliver. Ai las, aquest estiu ja s’ha acabat i comença tot de nou, com si res, sense permís, ja som al cotxe fent els mateixos itineraris i les mateixes parades, parlant de les mateixes coses i projectant els mateixos somnis. Hem llegit llibres i vist pel·lícules, uns neixen i altres moren. Ai las, quina tardor, quina nostàlgia, quin neguit, quanta normalitat.