Anar al contingut

Hàbit estival

El temps i les vacances

El temps i les vacances

Carles Sans

Davant la colossal oferta diària d'activitats que ofereix Eivissa, faig molt per no fer res

La meva mare em deia que el temps avança alhora que l’edat de la persona: amb més celeritat com més gran et fas. I tenia raó. El que abans semblava un minut, ara em sembla un segon. Ho he constatat en les vacances que ja acabo. Tinc la fortuna de poder descansar moltes setmanes seguides, i quan inicio la primera penso en les que em queden per complir. Sento una satisfacció i una tranquil·litat interior que amb el pas dels dies es va alterant al constatar que el que semblava un llarg període es va transformant a tota velocitat en molt poc temps.

Ara, a punt de concloure aquelles setmanes que en l’inici em semblaven tantes, sento no haver-me adonat de la seva brevetat. Això em passa a Eivissa, una illa preciosa que m’acull des de fa moltíssims anys i en la qual passo els millors moments de l’any, només comparables amb els viscuts des de l’escenari quan sento l’emocionant connexió amb un públic que disfruta mentre faig el que més m’agrada: fer riure.

Aquí a Eivissa faig molt per no fer res. Davant la colossal oferta diària d’activitats que ofereix aquest lloc, creguin-me que es necessita molt afany per mantenir-se contemplatiu i amb actitud reposada. No m’agrada imposar-me cap rutina que em porti més enllà d’alguns sofàs entre els quals corre una brisa perfecta per llegir molt, anestesiar-m’hi  mitjançant el silenci i la caloreta del migdia i, això sí, menjar tot allò que a l’hivern em prohibeixo. D’aquesta manera, els dies passen sense adonar-me’n. Van marxant els bons amics amb qui he compartit el temps, i em vaig quedant sol, com quan vaig venir.

L’illa va recuperant el pols tranquil que tant enyoro en ple agost. I és precisament ara quan em quedaria per sempre. Però no és possible: el temps, aquest meteor imparable, em diu que he de tornar a la feina, en què les hores semblen tenir menys pressa a passar. Tornada amb la resignada esperança que sigui tan fugaç com aquest estiu que abandono sense voler.