GUERRA AL PRÒXIM ORIENT

Síria, del pòquer als escacs

Encara no s'ha acabat la guerra però molts comencen a fer números amb la reconstrucció del país, totalment devastat

3
Es llegeix en minuts

Encara no ha acabat la guerra a Síria i ja se senten els tambors d’un nou conflicte, el de la reconstrucció d’un país devastat per més de set anys de guerra. Queda Idlib, l’últim bastió gihadista on, segons l’ONU, es concentren uns 10.000 combatents estrangers. L’alt organisme intenta negociar un corredor humanitari abans de l’ofensiva final del règim amb suport aeri rus. El seu objectiu és evitar un nou Alep. A la zona hi viuen 2,9 milions de civils.

Les guerres, i més si són civils, no acaben amb l’última bala, queden les víctimes, els mutilats, les dones violades, els nens sense infantesa, la memòria col·lectiva. No només és necessària una reedificació, és essencial una reconstrucció ètica i psicològica de tot un país. ¿Qui la dirigirà? ¿Bashar al-Assad, els fabricants d’armes, la UE, els saudites, Erdogan, Donald Trump?

El Banc Mundial calcula que la reconstrucció física costarà més de 250.000 milions de dòlars, quatre vegades el PIB sirià el 2010. Bashar al-Assad eleva aquesta quantitat a 400.000 milions de dòlars. És possible que la real sigui superior.

La necessitat d’un pacte internacional

Abans que flueixin els diners, els crèdits a tant per cent si em compres el meu, és necessari assolir el final real de la guerra, el cessament de totes les hostilitats i un pacte internacional sobre el futur de Síria. Rússia té el mànec polític, però la Xina té l’econòmic.

Síria és un tauler de joc regional, i ho continuarà sent tot i que passem del pòquer als escacs. És possible que els mateixos països que es van enfrontar per delegació, a través de diversos grups armats, segueixin en lluita quan arribi l’absència de la guerra, que no és sinònim de pau. Hi ha dos tipus de negoci, no sempre consecutius: el de la venda d’armes i municions i el de les excavadores i formigoneres.

Hi ha països com l’Iraq, l’Afganistan, Libèria, el Congo o Sierra Leone que mai van arribar al segon, el de la reconstrucció, perquè la veritable rutina és una altra: primer, guerra; després, oblit.

Tornar a casa

Assad ha demanat la tornada de tots els refugiats. És part de la seva propaganda, prova de vendre que tot torna a ser com abans. Quan prenguin els bastions rebels d’Idlib i Al-Suwayda, on segueix actiu Estat Islàmic, és possible que milions de sirians tinguin la temptació de tornar a casa, o al que en quedi.

Segons l'ACNUR, Síria té més de 13 milions de desplaçats i refugiats. Més la meitat de la població –22 milions abans de la guerra– s’ha vist forçada a deixar casa seva. Prop de 13,5 milions necessiten assistència humanitària. És pitjor que un terratrèmol per la intensitat i l’extensió de la destrucció i perquè l’odi triga generacions a suavitzar-se.

Estem políticament on érem al març del 2011, amb Bashar al poder, i sense intenció de deixar-lo, però el preu ha sigut catastròfic: més de 500.000 morts, segons les dades de l’Observatori de Drets Humans de Síria i centenars de milers de ferits.

Ha sigut un viatge inútil, com ho és el de la Líbia post-Gaddafi, convertida en una rampa de llançament d’immigrants i capital mediterrània de les violacions dels drets humans. Hi ha responsables que haurien d’acabar a la Haia, i Assad no és l’únic. Els jocs dels EUA i França (Sarkozy) han tingut conseqüències devastadores.

Les estratègies 

¿Té la UE alguna estratègia de futur? En els últims dos anys tota la seva energia diplomàtica s’ha centrat a tallar el flux de refugiats (prop d’un milió a Europa des del 2011). L’acord amb Turquia, denunciat per les oenagés i les organitzacions de defensa dels drets humans, ha aconseguit reduir l’arribada de refugiats a través de Grècia i els Balcans. El pas següent seria implicar-se en la reconstrucció a Síria. Una manera eficaç d’ajudar els refugiats.

Notícies relacionades

No només és Rússia, la Xina, l’Iran i Qatar, i Hezbol·là, també Ankara vol la seva part del pastís, la del negoci i acabar amb l’amenaça dels kurds sirians, una de les forces determinants en la derrota d’Estat Islàmic. A més d’Idlib i Al-Suwayda, queda per resoldre el control del nord-est de Síria, zona rica en recursos en la qual els EUA i França ocupen el centre del tauler.

La UE condiciona la seva ajuda a un procés d’obertura política, a un escenari post-Assad. Ni Rússia ni la Xina estan en aquesta batalla. Pequín exigeix un marc segur per a les inversions. Caldrà aclarir diversos dubtes: ¿què faran Israel i l’Aràbia Saudita? ¿Permetran que l’Iran surti triomfant? Síria és un vesper d’interessos creuats en els quals compten els milions, no les persones