A favor del silenci

Una de les coses que més m’agrada del carrer on visc ésel silenci. Quan ens vam traslladar aquí, vam passar diverses nitssense poder dormir:el silenci era massa intens. Durant anys ens havíem acostumat a viure –i a dormir– enuna avinguda molt freqüentada, que sonava a tota hora. No ens va costar adaptar-nos.

També del mes d’agost valoro el silenci. Aquesta tranquil·litat de després de menjar, quan el sol cremai tothom s’amaga. M’agraden les biblioteques perquèsón el meu hàbitat, però també perquè hi puc estar en silenci. Estimo els llocs sense soroll, on callar és natural i fàcil, on el món no molesta. De vegades els busco i m’hi perdoper beneficiar-me dels seus efectes. Elmonestir de Sant Benetde Montserrat, per exemple, un dels llocs on més silenci he trobat en la meva vida. Hi vaig de tant en tant per escoltar-ne la quietud. L’hi recomano a tot el món. El silenci cura moltes coses.

Conceptes d’un altre món

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

M’agrada tant el silenci que fins i tot llegeixo llibres sobre ell. ‘The history of silence’, d’Alain Corbin, ha sigut l’últim. A les seves pàgines, que repassen la història de l’absència de sorolls des del Renaixement fins als nostres dies, he pogut conèixer la relació profunda que existeix entre reflexió, creació i silenci. També amb la religió, entesa com a introspecció, reflexió i meditació. Un grapat de conceptes que avui semblen d’un altre món i que jo m’entossudeixo a buscar –i posar en pràctica– en el meu. El silenci, diu Corbin, és molt més que la falta de soroll. No es pot inventar, filosofar ni crear res sense silenci. La literatura no existiria sense ell. Per escriure–i per llegir– fa falta silenci. Pensar, dubtar del que pensem, extreure conclusions: activitats silents. No hi hauria filosofia sense silenci. Tampoc amor. Potser la nostra època és irreflexiva perquè és massa sorollosa.

“Hi ha una cosa inesperada en el silenci, una bellesaque sempre t’agafa desprevingut”, va escriure Jean-Michel Delacompteé. ¿S’imaginen que hi haguésun dia del silenci, igual que hi ha un dia sense cotxes? Crec que llavors seríem molts els que no podríem dormir.