Editorial

Investigació oberta d'un atemptat frustrat

És necessari reflexionar sobre els dubtes que generen les incertes motivacions de l'atac de Cornellà

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp44709557 cornella de llobregat  20 08 2018   miembros de la funeraria180820103212

zentauroepp44709557 cornella de llobregat 20 08 2018 miembros de la funeraria180820103212

Els Mossos d’Esquadra aborden la investigació del’atac a la comissaria de Cornellà d’aquest dilluns com un atemptat aïllat vinculat al terrorisme, tot i que les circumstàncies que es deriven de les primeres investigacions aporten dades que el fan molt singular i deixen les indagacions obertes. L’home que va provar d’agredir una agent amb un ganivet de grans dimensions al crit d’“Al·là” i que va ser abatut a trets era un ciutadà d’origen algerià que, segons persones del seu entorn, havia “perdut el cap”. Alguns testimonis van destacar que en els últims temps havia extremat les seves creences religioses i fins i tot es va apuntar a aquesta possibilitat com a única motivació de l’atac de “clara voluntat homicida”. No obstant, d’acord amb la declaració de la dona davant dels Mossos, el seu marit, de qui acabava de divorciar-se, li havia confessat la seva homosexualitat i pensava en el suïcidi perquè se li feia insuportable que la comunitat islàmica el rebutgés. En cas de ser així, l’atemptat frustrat podria interpretar-se com un acte desesperat buscant la mateixa mort en un context gihadista, just després de l’aniversari del 17-A de Barcelona i Cambrils

Encara és aviat per treure conclusions, però cal recordar que estem en una situaciód’alta alerta terrorista i que el gihadisme té unes característiques que molt poc tenen a veure amb el terrorisme europeu del segle XX. Independentment de la motivació última de l’home abatut a Cornellà al llançar el seu atac, se sap ja que les conversions de l’extremisme poden ser extraordinàriament ràpides, sense una sòlida base ideològica que les sostinguin ni una estructura jeràrquica que planifiqui el detall de les operacions. El gihadisme s’alimenta directament o indirectament de molt diverses emocions i troba el seu caldo de cultiu en individus que se senten aliens a la societat en què viuen.

En general, a més de la necessitat de millorar la coordinació entre cossos policials,  és fonamental travar sòlids vincles amb les comunitats musulmanes, però l’actitud atenta no ha de confondre’s amb el rebuig ni podem deixar-nos portar pelstòpics d’una primera lectura, com ha pogut passar a Cornellà. Els gihadistes adulteren l’islam fins a conduir-lo a un fanatisme que no té res a veure amb una religió de pau, però és necessària una mirada lliure de prejudicis