Anar al contingut

Gestos i política

L''Aquarius' sempre torna

GUGLIELMO MANGIAPANE

L''Aquarius' sempre torna

Jordi Mercader

Sánchez potser va confiar que l'acollida de refugiats a València remouria les consciències dels mandataris europeus

La política de gestos sol ser molt exitosa d’avui per a demà i sol presentar inconvenients per després. El retorn de l’‘Aquarius’ era inevitable; perquè la mort s’ha instal·lat en un Mediterrani que sempre oferirà una via d’escapament als desesperats; perquè Itàlia té un especial interès a esgotar l’humanisme dels governs de la Unió que encara el practiquen; i perquè les oenagés que encara naveguen viuen apressades per la urgència del minut i no dubten a promoure les contradiccions entre governs amics.

Res d’això va poder escapar-se a l’anàlisi de la Moncloa quan van optar per acollir els 630 refugiats al port de València, decidint organitzar una exhibició de la solidaritat amb magnificència. Una causa justa gestionada amb excés, com si fos el primer acte de solidaritat del país i com si fos l’últim; de tota manera, l’error en les maneres no li treia gens ni mica de valor a la decisió de Pedro Sánchez.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

El valor polític, no obstant, no pot quedar-se petrificat en l’instant de glòria, cal renovar-lo cada dia. I l’oportunitat no podia trigar a arribar, amb el mateix barco de protagonista, amb gent anònima idèntica als afortunats de fa dos mesos. L’Executiu de Sánchez no semblava tan entusiasmat; ara Espanya no era port segur segons la llei i no estant el barco a punt del desastre ja que el número de rescatats està molt per sota de la capacitat de l’‘Aquarius’ el perill era relatiu.

Una emergència menor, venia a dir la Moncloa; una valoració que permet intuir por de la campanya de l’efecte anomenada, mantinguda per la dreta, insensible a les desgràcies dels refugiats. Sánchez potser va confiar que l’episodi magnífic del primer ‘Aquarius’ remouria les consciències dels mandataris europeus, que donarien amb la solució al problema en una setmana. Brussel·les no és tan ràpida i ha estat a punt de quedar-se sol davant l’Aquarius; al final, el gest valencià va servir per a alguna cosa, i la reunió amb Merkel, també.