Anar al contingut

Carències econòmiques en el sistema educatiu

La universitat haurà d'esperar

La universitat haurà d'esperar

Albert Branchadell

Segons les declaracions de la 'consellera', tot indica que no millorarà el finançament de les depauperades universitats públiques catalanes

El 4 de febrer, Andreu Mas-Colell, ‘conseller’ d’Economia amb Artur Mas i d’Universitats en l’últim Govern de Pujol, va publicar un article amb un expressiu títol en un diari de Barcelona: ‘La universitat no pot esperar més’. Amb caires dramàtics, Mas-Colell explicava com el sistema universitari català havia sobreviscut a la destralada pressupostària de la Generalitat, la subvenció de la qual al conjunt d’universitats va baixar de 922 milions d’euros el 2009 a 772 el 2016. En la seva anàlisi, Mas-Colell considerava que les universitats havien arribat al límit de la seva resiliència, i advocava per augmentar la subvenció bàsica aquest mateix 2018 en el 5% (39 milions), i continuar fent-ho durant els anys següents, a fi de recuperar el nivell previ a la crisi. El tema no és menor: segons Mas-Colell, el finançament de les universitats és un d’aquests temes del dia a dia “que marquen si el país es troba al camí del progrés o del declivi”.

El futur de la societat, en joc 

El passat 8 de maig, Albert Vallespín, catedràtic de la UB, va publicar un article al mateix diari de títol repetitiu: ‘La universitat pública no pot esperar més’. Vallespín hi argumentava que és el moment de “situar la universitat pública, com a prioritat política, en el centre del debat, i per extensió proveir-la de recursos suficients i estables”, i aprofitava per celebrar que “alguns dels ideòlegs de les retallades a la universitat” (llegeixi’s Mas-Colell) haurien reconegut que la universitat ja no pot esperar. Per la seva part, elevava una mica l’aposta: entre les prioritats més immediates, Vallespín proposava un increment de finançament plurianual començant per entre 45 i 50 milions d’euros el 2018. Segons el seu punt de vista, no abordar aquestes prioritats suposaria una irresponsabilitat, perquè està en joc “el futur de la nostra societat i la construcció del nostre país”.

Ara que ja existeix un Govern a la Generalitat, i que comença a mostrar una certa voluntat de governar, és un bon moment per comprovar si ja hi ha resposta a la crida de Mas-Colell i Vallespín, que en aquesta matèria no fan cap altra cosa que actuar de portaveus del conjunt de rectors i rectores de les universitats públiques catalanes. Un exercici instructiu pot ser repassar el debat que va tenir lloc al Parlament durant la compareixença de la nova ‘consellera’ d’Empresa i Coneixement, Maria Àngels Chacón.

La ‘consellera’ va tenir el detall de començar parlant de les universitats, però la veritat és que no va concretar gaire els objectius de la legislatura. Quant al tema clau del finançament, va remetre l’assumpte als acords que es prenguin en el marc d’un pacte nacional per les universitats de calendari imprecís i, d’altra banda, subjecte als avatars d’una legislatura que no sembla normal.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar en l'edició impresa i a la web

En el torn d’intervencions, alguns grups parlamentaris van demanar compromisos més clars en el tema del finançament universitari. La diputada socialista Alícia Romero va preguntar pel ‘timing’ del pacte per les universitats, i va demanar a Chacón si el Govern estaria disposat a augmentar la subvenció pública en 300 milions d’euros en els pròxims tres anys. El diputat comú Xavier Domènech es va expressar en to semblant: per al seu grup qualsevol debat sobre el finançament de la universitat passa d’entrada per un compromís clar del Govern a recuperar la despesa anterior a les retallades. El cupaire Vidal Aragonés va demanar “una aposta clara pel finançament públic”, sense la qual difícilment es podrà tenir una universitat de qualitat per a “tots i totes”. En contrast, la intervenció de la puigdemonista Teresa Pallarès va ser antològica, tres línies en el Diari de Sessions per dir: “Ens trobaran en el pacte”, als de JxC.

La resposta de Chacón no va estar a l’altura. A part de l’obvietat que el Govern advoca per un sistema amb prou recursos, tot el que va dir és: “Quan acabem el pacte veurem exactament quina implicació pressupostària tenen totes les mesures i llavors ho negociarem amb el Govern”. Gran contrast amb la seva col·lega de gabinet Laura Borràs, que dos dies abans havia defensat elevar el pressupost del Departament de Cultura de 240 a 320 milions d’euros. I cap aparença de prioritat política: així com van aparèixer del no-res 20 milions per a TV-3, Chacón no va prometre ni 39 (Mas-Colell), ni 45/50 (Vallespín) ni 100 milions (Romero) per al sistema universitari català el 2018. En definitiva: tot indica que a les depauperades universitats públiques catalanes no els toca cap altra que continuar esperant.

Temes: Universitat

0 Comentaris
cargando