Casado i els corruptes

Hi ha episodis personals, històries mínimes –mínimes en relació amb la complexa immensitat del període en què s’inscriuen– que reflecteixen l’esperit de l’època millor que cent tesis acadèmiques.

L’esperit, tan recent encara, de l’Espanya governada pel PP va ser probablement retratat amb més agudesa, claredat i frescor per l’escàndol del màster fraudulent de Cifuentes que pels milers i milers de folis dels sumaris judicials sobre la xarxa criminal Gürtel. Un país espoliat per la corrupció de les elits governants, desballestat socialment per la jivarització de l’Estat del benestar i esgarrifat peldesafiament independentista es liquava instantàniament en un patètic escàndol en què uns personatges dotats d’un desvergonyiment sense taxa embrutaven la universitat pública fent-ne el seu ‘cortijo’ particular.

Va caureCifuentes i, poc després, va caure el PP del Govern. I el partit va elegir un nou líder, Casado. Tenint en compte que el que va cavar la tomba política de Rajoy va ser la corrupció sistèmica del seu partit (i, també, els efectes de la seva irresponsable actuació en la crisi catalana), hauria sigut lògic que el PP s’hagués esforçat a l’hora de buscar un cap immunitzat al cent per cent contra el mal que s’havia carregat el seu antecessor. Però no és infreqüent que els partits no es regeixin per la lògica del bé comú, sinó per interessos poc confessables.

L’espasa de l’escàndol

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Sobre Casado penja l’espasa d’un escàndol bessó del de Cifuentes. El cap del PP presumeix d’un màster de la mateixa universitat i la certificació del qual tampoc apareix per enlloc. Ell i el seu partit s’entesten a fer veure que no hi ha cas, que el cap està angelicalment net. Però resulta que si hi ha o no cas ho decidirà la justícia, que ja estreny el cèrcol sobre Casado i ha imputat tres persones que van convalidar crèdits en el seu mateix curs, dues d’elles vinculades a alts càrrecs del PP.

“Aquí no hi cap ni un altre corrupte més”, vociferava Casado en el congrés que el va enlairar. Una divisa molt poc original. Els seus antecessors Aznar i Rajoy també es van omplir la boca amb aquestes paraules amb un èxit i una credibilitat perfectament descriptibles.