Anar al contingut

LA CLAU

L'opa de Puigdemont

FERRAN NADEU

L'opa de Puigdemont

Enric Hernàndez

L'última operació de poder de l'expresident: un moviment de caire populista per atraure's a l'independentisme impacient, decebut amb els partits després de l'1-O

Aconsellat pels seus advocats, Carles Puigdemont ha reduït la seva exposició mediàtica. Tota la seva activitat pública se cenyeix a l’univers Twitter, que una cosa és defensar-se davant de la justícia alemanya i una altra provocar més maldecaps a Angela Merkel. El pas enrere de l’expresident és només per prendre impuls. Tot i que va incomplir la seva fàtua promesa electoral –“perquè torni el president, s’ha de votar el president”–, farà tot el que sigui a la seva mà per regir la destinació de l’independentisme. Fins i tot a distància.

El seu primer repte és fagocitar el PDECat, primera mutació postpujolista de CDC, mitjançant la remoció de la seva coordinadora, Marta Pascal. A l’home d’Hamburg, reforçat per les seves victòries davant del jutge Pablo Llarena, no li interessen tant les sigles com prendre el mànec postconvergent per diluir el partit en un moviment més ampli, i de passada prendre el control dels vuit diputats al Congrés, indispensables perquè Pedro Sánchez pugui esgotar la legislatura. Oblidin el referèndum, l’autodeterminació i la nonada república. Sota l’espuma de la propaganda, el que està en joc és, simplement i planerament, l’assalt al poder, en la seva accepció més mundana i autonòmica.

EL CALAIX DE L’APUNTADOR

Corren mals temps per a l’èpica insurreccional. Amb Mariano Rajoy a Santa Pola i Sánchez a la Moncloa, resolt a passar de les muses al teatre amb Catalunya, Junts per Catalunya comença a perdre el seu carisma tardoral, segons anticipa el tamtam demoscòpic. Puigdemont, amb bon olfacte polític i molt temps per pensar, ho pressent. Necessita reinventar-se per abandonar el calaix de l’apuntador i tornar al prosceni. Per evitar el lent declivi de la seva figura.

Amb independents, rebotats del PDECat i alguns alcaldes busca al seu barret de copa un altre conill: Moviment 1-O (o Junts per la República), plataforma d’inspiració ‘macroniana’ –o peronista– ideada per atraure l’independentisme impacient que després de l’1-O s’ha sentit traït pels partits tradicionals. Però l’operació, de soca-rel populista, és en veritat una opa al PDECat i a ERC per preservar l’hegemonia a l’independentisme a deu mesos de les municipals de 2019.