«¿A qué viene ahora hablar en catalán?»

Que el president espanyol, Pedro Sánchez, i el perfil oficial de la Moncloa fessin servir el català en uns tuits per comentar la reunió amb el president de la Generalitat és, desgraciadament, un fet extraordinari. Desgraciadament perquè el català és la llengua de més de 10 milions de ciutadans de l’Estat espanyol. I si el català, a més, és llengua oficial en tres comunitats autònomes, ¿no hauria de ser objecte de promoció i protecció per part de l’Estat?

"Encima peloteo hablándoles en su dialecto. Qué falta de respeto a los españoles”. Així rebien certs tuitares que el president Sánchez piulés en català. "Dais vergüenza y asco, os recuerdo que el idioma oficial del Estado es el castellano". I això que la piulada es va fer tant en català com en castellà.

Potser aquest sigui un dels fets més rellevants de la reunió. Sánchez rep en la seva persona el tracte que molts catalanoparlants han rebut abans: insults, vexacions i humiliacions pel simple fet de fer servir el català. De fet, a la Plataforma per la Llengua en els últims anys, hem rebut més 110 casos de discriminació lingüística greu per part de l’Estat. Per exemple, el cas d’un nen de 12 anys que, mentre esperava per renovar-se el DNI amb la seva mare, va preguntar a l’agent del taulell, en català, si faltava molt. L’agent, molest amb el nen per haver-li parlat en català, li va respondre: "Háblame en cristiano, que no te entiendo".

El cas del professor universitari 

Un altre exemple. El cas del professor universitari que després de dirigir-se en català al control de passaports de l’aeroportdel Prat  va ser identificat, li van retenir el passaport i fins i tot va ser amenaçat pels agents amb la frase: "Sabemos dónde vives". Quan el professor va denunciar-ho, la causa va ser arxivada perquè no es va poder identificar els agents i, per acabar-ho d’arrodonir, va ser multat amb 601 euros per fer "cas omís de les ordres dels agents". Tot això, per parlar en català a un funcionari públic.

Documents legals rebutjats

Un exemple més, perquè vegin que no és només un problema dels cossos policials. Un jutge d’Alacant es va negar a acceptar una documentació de la Generalitat de Catalunya pel fet que la llengua en què estava redactada era el català. Segons el jutge, el català "no és llengua oficial de la Comunitat Valenciana. Fins i tot va amenaçar la Generalitat de denunciar-la a la fiscalia per desobediència, per negar-se a traduir la documentació.

Notícies relacionades

Borràs: "No vull eliminar el castellà, però és un fet que és una llengua d'imposició"

Català i castellà: el debat bífid

 

Però mirem la part positiva, deixin-me ser ingenu. El fet que Sánchez hagi rebut aquestes reaccions a un tuit en català potser servirà perquè vegi que sí, que existeixen discriminacions lingüístiques. Que sí, que existeix un supremacisme lingüístic estructural, segons el qual el català és una llengua de segona. Potser servirà perquè, a la fi, l’Estat faci alguna cosa per garantir que la resta de llengües de l’Estat espanyol siguin igual de vàlides que la castellana: per anar al jutjat, per llegir una etiqueta d’un producte comercial o per fer un tuit després d’una ratafia.