BCN, entre Colau i el procés

El turisme es refreda a Barcelona. Aquest era un dels objectius fundacionals del moviment entorn de l’alcaldessa Colau. Els diners barcelonins han sigut sempre molt adaptatius. Les grans fortunes sorgides del tèxtil i dels negrers han preferit sempre un bon bo a un mal ‘pelotazo’, millor un tipus d’interès alt que un increment sobrevingut de capital. No responen a l’estereotip delbotiguer, però tampoc al dels magnats financers. Després de passar per la indústria, l’immobiliari i els serveis ara tenen invertit molt capital en el turisme, des dels hotels fins als apartaments, passant per la restauració i el comerç. Però, per primera vegada en la història, no s’han adaptat a Colau, ni tampoc a l’independentisme. Estan desorientats. Van pactar amb dictadures i repúbliques i van fer molt bons negocis a finals del segle passat aprofundint en la dialèctica entre Pujol i Maragall. I la pregunta que es fan és: ¿Com es pot fer fora Colau?

I la resposta no és gens clara. El ‘road-show’ de Manuel Valls els ha encantat perquè malgrat omplir-se la boca de cosmopolitisme, molts tenen un toc provincià. Els meravella quan els parla de l’Europa de les ciutats i de la lluita contra el populisme. I s’obliden de com va plantar Macron quan va voler ser ministre. Si, finalment, la Barcelona benpensant opta per Valls en comptes de Colau, el tret els pot sortir per la culata perquè el vot útil independentista dels electors menys polititzats pot ser per a Colau, especialment si –com sembla– no hi ha llista unitària. En el fons, el que no és clar és l’anàlisi prèvia. Aquest refredament del turisme certs dies és culpa de la política municipal i certs dies és culpa del procés. Si fos la primera hipòtesi, Valls no seria el més indicat. Si fos la segona, possiblement, sí. Tot i que una mirada més en detall, potser comportaria conclusions més globals. Com, per exemple, l’entrada de grans fons que competeixen ara amb el capital local i arrosseguen el mercat immobiliari i hoteler a l’alça. O l’absència d’atemptats en altres capitals europees. O l’impacte de l’atemptat de la Rambla que ja ningú recorda. Sí, que torni la Barcelona cosmopolita, la que sap llegir-se en un món global.