La prematuritat: indicador de salut pública

La prematuritat és un factor de risc de morbiditat i mortalitat infantil a tot el món, i la freqüència de naixements prematurs ha augmentat de manera molt acusada en els últims 20 anys. Als Estats Units s’ha incrementat en més del 30% des del 1981, i en el 8% des del 1990. L’augment més important ha sigut el de la prematuritat moderada(naixement a entre les 32 i les 36 setmanes), però la prematuritat molt precoç (menys de 32 setmanes) també està augmentant.

S’estudien diverses causes que en molts casos es poden sumar.L’estrès físic i mental de les mares ja va ser un primer factor basat en estudis que es van presentar en el primer Congrés Internacional de Dones, Salut i Treball celebrat a Barcelona el 1996. Aquesta situació d’estrès mostra també un gradient de classe i de territori i són superiors els índexs de prematuritat entre col·lectius laborals, que treballen a precari, amb esforç físic, i a Catalunya amb predomini a la zona del Baix Llobregat i la Catalunya central.

Estrès i desnutrició de les mares

També la prematuritat molt precoç estava associada a situacionsd’estrès i desnutrició de les mares, i els embarassos amb bessons. El problema és que, a partir de la utilització de noves tecnologies reproductives i la utilització de diversos embrions per assegurar el resultat, els parts de bessons i trigèmins s’han multiplicat, i per tant, han augmentat també els índexs de prematuritat per sota de les 32 setmanes. Tot i que en els embarassos de bessons hi ha també un component genètic.

Però hi ha noves evidències científiques, que estan demostrant que alguns factors ambientals són causa de prematuritat i havien sigut invisibles fins ara. El projecte Euro-Peristat, finançat per la Unió Europea, ha analitzat la morbiditat perinatal a 29 països i els seus resultats es van presentar el maig del 2013. Segons explica Francisco Bolumar –catedràtic de Salut Pública de la Universitat d’Alcalá i coordinador de l’estudi–, Espanya és el país on més s’ha incrementat el baix pes al néixer, que va passar del 7,6% al 8,7%, i l’índex de prematuritat s’ha mantingut entre els més alts, el 8% dels nounats.

Hi ha evidències epidemiològiques quel’exposició prenatal a plom, èters del glicol, dissolvents, cadmi, mercuri i químics organoclorats està relacionada amb la prematuritat i el baix pes al néixer. Molts dissolvents orgànics presents en els llocs de treball –com el benzè, toluè i xilè– poden travessar la placenta. Per això, és prudent recordar als serveis de prevenció que les dones embarassades que treballen amb dissolvents han de portar roba adequada per protegir-se i minimitzar-ne l’exposició. Aquest consell és especialment rellevant per a les professionals sanitàries que tenen més contacte amb els dissolvents. Però les exposicions laborals no són les úniques exposicions tòxiques.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Nombrosos estudis han examinat l’associació entre la pol·lució de l’aire i algunes complicacions en l’embaràs, però els estudis estaven fets amb grups petits i heterogenis. No obstant, diversos grups de salut pública a diversos països han estudiat la relació entre les partícules petites (partícules de diàmetre de menys de 2,5 micres) PM 2,5 i les complicacions dels embarassos. Al Canadà, Stieb i col·laboradors (2016), després d’haver analitzat tres milions de nascuts vius entre el 1999 i el 2008, incloent àrees urbanes i rurals, van apreciarl’associació entre les àrees amb més pol·lució, i el baix pes al néixer o el pes inferior a l’edat gestacional, i amb l’índex de prematuritat (SGA). A la ciutat de Los Angeles, Coker (2016) va associar les zones amb més contaminació aèria amb altes concentracions d’òxid nitrós i partícules petites amb baix pes al néixer i prematuritat, coincidint aquestes zones amb les urbanes amb les condicions més adverses. L’associació es va confirmar en altres  regions estudiades als Estats Units (Hao, 2016).

També a Estocolm (Olsson, 2015) la pol·lució de trànsit més gran es va vincular amb un risc més elevat de prematuritat en relació amb l’increment d’òxid de nitrogen i trastorns hipertensius al final de l’embaràs. L’increment d’espais verds a les ciutats i reduir la contaminació de l’espai urbà pot reduir el risc de prematuritat. Un risc que ha sigut invisible fins fa pocs anys.