La clau després de la cita

El «No és no» de Sánchez a Torra

Després de la reunió, és d'imaginar que aquesta vegada el president del Govern espanyol sortirà a fer pedagogia de per què no pot acceptar un referèndum de secessió

2
Es llegeix en minuts
El «No és no» de Sánchez a Torra

El 20 de setembre del 2012, Artur Mas va fer una sonada roda de premsa a la delegació de la Generalitat a Madrid a la sortida de la seva trobada a la Moncloa amb Mariano Rajoy. Amb un to teatral va lamentar el “cop de porta” a la demanda del pacte fiscal i va anunciar que, com a conseqüència d’aquesta pèrdua d’“oportunitat històrica d’enteniment”, en els pròxims dies es prendrien decisions trascendentals. “Catalunya sabrà trobar –va afirmar– un nou projecte dins d’Europa”. El que va passar després ja ho sabem: va convocar eleccions per activar el famós ‘dret a decidir’. Segur que a Quim Torra li agradaria reeditar una cosa semblant aquest dilluns després d’escoltar la negativa de Pedro Sánchez al referèndum d’autodeterminació que reclama. El que passa és que, com diu la famosa frase de Karl Marx a ‘El 18è de Brumari de Louis Napoleon’, “la història passa dues vegades: la primera com una gran tragèdia i la segona com una miserable farsa”.

Declaracions i gesticulació, però complint la llei

Notícies relacionades

Cinc anys de procés s’han saldat amb un monumental fracàs polític, una greu erosió de la democràcia al Parlament i un enorme mal per a la convivència entre catalans. Ens ha deixat una societat “esfilagarsada”, tal com va explicar el sociòleg Pau Marí-Klose en el curs ‘Anatomia del procés’ en el marc de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Afortunadament no hi va haver morts l’octubre passat, però mai sabrem com de prop vam ser de viure una tragèdia cruenta si el Govern de Puigdemont hagués anat seriosament amb la DUI i intentat controlar el territori. Torra pretén ara mantenir viva l’esperança secessionista encara que sap que no hi haurà referèndum i que la via insurreccional és impossible a mitjà termini. Així doncs, el procés només pot continuar com a farsa, com a mera propaganda per consolar els irredempts i evitar un cisma en el camp independentista. En definitiva, declaracions altisonants i molta gesticulació, però compliment de la llei.

¿Què es pot esperar de la trobada? D’una banda, Sánchez intentarà derivar la negociació a la comissió bilateral Generalitat-Estat per circumscriure el problema a competències i inversions. Aquí hi pot haver algun avenç. És una bona estratègia perquè limita la relació entre els dos executius a les qüestions pròpies de l’autogovern. De l’altra, Torra denunciarà en una immediata roda de premsa la negativa de Sánchez, reiterarà que el seu Govern no es resigna i que treballarà per dur a termeel mandat de l’1-O, l’exercici de l’autodeterminació  i els mandats del Parlament. Xerrameca. Però és d’imaginar que aquesta vegada no passarà com el 2012 i el president del Govern espanyol sortirà a fer pedagogia de per què no pot acceptar un referèndum de secessió. Perquè no es tracta només que la Constitució ho prohibeixi, sinó d’una negativa política i ètica més profunda. Els referèndums en democràcia serveixen per ratificar o rebutjar acords i no per dirimir problemes de naturalesa identitària fàcilment inflamables a base de gasolina populista. Escoltar l’argumentari del “No és no” de Sánchez a Torra pot ser la novetat principal després de la trobada. Atents.