Anar al contingut

Actuacions dispars de les instàncies judicials per motius ideològics

Jutges i... jutges

Jutges i... jutges

Jesús López-Medel

No és gens positiu el reflex d'inutilitat i corporativisme que el Consell del Poder Judicial ha transmès a la societat

En 40 anys de vigència de Constitució, una de les matèries que no han funcionat i en la qual fins i tot s’ha retrocedit, és l’efectivitat del Consell General del Poder Judicial. Alguns diran que és un error de disseny. Jo crec que és més per falta de voluntat sincera de configurar una institució a la qual progressivament se li van sumar interessos de controlar-la (i no només políticament, ni de bon tros) i jivaritzar-la, la reforma d’Alberto Ruiz-Gallardón és la més nefasta, ja que l’ha convertit en un negociat del ministeri.

No li queda gaire vida temporal a aquest òrgan pròxim a la renovació i el descontentament de molts dels seus membres (els que no estan en la Comissió Permanent) i el reflex d’inutilitat i corporativisme que ha transmès a la societat no és gens positiu. El gran (encara que no únic) responsable, ja està dit i no és precisament la designació parlamentària.

Intents de parar casos escandalosos

Són diverses coses les que no funcionen, però només per destacar-ne una, cito el servei disciplinari, on nombrosos casos escandalosos s’han intentat tapar. Com a mostra, recordo la llarga permissivitat envers l’imputat per diversos delictes, els més greus que pot cometre un magistrat, el jutge Alba contra la jutge Victoria Rosell. Molt desafortunada la passivitat i tardança del Consell.

Però vull centrar-me en l’actitud quan des d’altres instàncies es pertorba la indispensable independència del jutge. Deixo de banda la reacció davant d’una sentència, ja que és legítima la valoració social i crítica d’una resolució. És el cas de l’assumpte anomenat 'La manada', on tant ciutadans llecs en dret com professionals jurídics discrepem del que va sentenciar l’Audiència de Navarra.

A causa de la falta de voluntat i dels interessos per controlar-lo, el Consell del Poder Judicial s’ha convertit en un negociat del ministeri

Tractaré tres assumptes en els quals l’actuació de les instàncies judicials ha sigut molt diferent. En primer lloc, el del jutge Castro, que va instruir el sumari en l’assumpte Borbón-Urdangarin. Aquest excel·lent professional ha sigut més que heroi i valent de totes les variades pressions de què durant la instrucció va ser víctima. Els poders fàctics, des de la mateixa Casa del Rei a través dels seus tentacles, ho van intentar tot, però no van poder amb ell.

Algunes de les coses ja sabudes eren alarmants. Fa pocs dies, ja jubilat, va ser entrevistat a la televisió, a propòsit de l’entrada i situació privilegiada en una 'residència' del delinqüent Urdangarin. Allà va deixar caure diverses perles sobre aquestes pressions viscudes. Una era la malèvola invitació de l’advocat de la infanta règia, Miquel Roca, per tenir una reunió amb el jutge en una finca. Els propòsits foscos d’aquest lletrat, per embolicar el jutge en maniobres lletges, són escandaloses.

Però la direcció de l’Advocacia Espanyola, sempre complaent amb els poders, mai ha reaccionat en aquest tipus de casos deontològics on un advocat que exerceix actua més de lobbista en la penombra que de lletrat. No tot val per defensar un client. Els que hem viscut el Parlament, sabem que en no poques ocasions s’actua com a comissionista de grups de pressió per influir en les esmenes i regulació de determinades matèries.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Un altre jutge que ha sigut víctima d’atacs i desqualificacions reiterades i públiques és José Ramón de Prada que, com a membre de l’Audiència Nacional, ha intervingut en assumptes amb repercussió pública. Recentment va ser un dels magistrats que van enjudiciar el finançament irregular del PP, en què es va condemnar diversos dirigents i el mateix partit polític. Els improperis del seu portaveu al Congrés són els epítets més insultants dirigits a un jutge. Però el Consell del Poder Judicial no l’ha emparat, i ni tan sols aquest ho va demanar. Sabia que era inútil.

En canvi, hi ha hagut un magistrat que, havent sigut pertorbat, ha sigut defensat amb afany per nombrosos companys. Em refereixo a Pablo Llanera, la instrucció de la causa penal contra els independentistes del qual ha sigut polèmica. Ha sigut víctima de crítiques diverses, però el més extravagant ha sigut la defensa ardorosa que han fet d’ell associacions i, sobretot altres jutges des de xarxes socials. A Twitter, on es creen nombroses colles, no tenen objecció en pronunciar-se sobre tot. Doncs bé, no pocs s’han manifestat en relació amb aquest assumpte, de profundes arrels polítiques, i no només han aprofitat per evidenciar les seves posicions molt conservadores en l’aplicació del dret i en la seva ideologia, sinó també per exhibir una solidaritat envers un jutge, però que mai no farien el mateix amb un dels dos jutges abans esmentats, Castro i De Prada