Perjudicis al PP

Ja fa dies que vaig dir que, segons la meva opinió, a la campanya del PP hi faltava contingut ideològic a rajos. Em sembla que, d’aquesta manera, s’haurien pogut confrontar projectes i els afiliats estarien, llavors sí, votant sobre quina Espanya volen defensar en el futur. Al contrari, el que ens trobem són missatges vacus, en el millor dels casos, i atacs personals, en el pitjor. María Dolores de Cospedal i José Manuel García-Margallo, després de passar la primera setmana criticant l’exvicepresidenta del Govern espanyol, han passat a desqualificar Pablo Casado, i han evidenciat així que se’l prenen seriosament com a rival. En les últimes hores, han suggerit que José Maria Aznar és al darrere de la seva candidatura. Saben que això li pot fer mal, perquè l’expresident s’ha distanciat fa anys del PP. I viceversa.

Tensar la militància 

No obstant, no tinc clar que aquesta sigui una estratègia adequada, perquè suposa tensar la militància que, per molt que els pesi, oscil·la entre la malenconia que qualsevol temps passat va ser millor i la necessitat de rejovenir el projecte. Suposo que aquest argument de Cospedal i Margallo és conseqüència de la línia que va marcar Casado, quan es va presentar com el nou. Aquesta també és una tesi tramposa, perquè fa 15 anys que està afiliat al PP i no se li coneixen altres mèrits. Va ostentar durant anys la presidència de NNGG a Madrid, amb Esperanza Aguirre com a líder. Després va anar cap de gabinet d’Aznar i després ja va passar els últims anys a la direcció del PP amb Mariano Rajoy. Però, a més, crec que la joventut no sempre és garantia d’èxit en política. De fet, molts pensem que hi ha dirigents antics amb bastanta més substància que els que estan gairebé per estrenar.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Finalment, d’entre els candidats amb possibilitats, també mereix menció la campanya de Soraya Sáenz de Santamaría. Ideològicament, tampoc no ha aportat res. Es limita a pronosticar que ella és la que pot guanyar-li les eleccions a Pedro Sánchez, a cantar a karaokes envoltada d’afiliats i a penjar vídeos amb acudits a les xarxes. Intenta aparentar una naturalitat que no és real. "Per a mal de cap, el que li donarem a Sánchez. No hi haurà prou paracetamol al món", deia en un dels últims, mentre es dirigia a una farmàcia de la T-4.

No puc saber el que pensen els afiliats del PP quan veuen aquest tipus de coses. Però, tenint en compte aquells que s’han inscrit per votar, tot just el 7%, m’atreviria a pronosticar que no tenen una il·lusió desbordant. Sense anar més lluny, Aznar ha dit que ni tan sols sap si està al corrent de pagament i que, en tot cas, no pensa anar a votar. Un procés intern, enfocat així, deixarà ferides entre els candidats i una més que probable decepció entre els simpatitzants.