Anar al contingut

Drets i justícia

La presumpció de culpabilitat

La presumpció de culpabilitat

Jenn Díaz

Si el sistema ha decidit que ets culpable, el seu relat hegemònic no et deixarà marge per defensar-te, perquè tota l'estona t'estaràs justificant

Quan l’Estat, la judicatura, el poder policial i l’opinió pública han decidit que ets culpable, poca cosa pots fer. Sobretot perquè hauràs de dedicar tots els teus esforços –i la teva economia– a demostrar que no ets culpable, quan en principi la presumpció d’innocència és un dret que tenim. Tot el temps que dediquis a justificar-te, és temps que no estàs utilitzant per explicar allò que sí que vas fer, la qual cosa hauria de prevaler per sobre del que no vas fer.

Si les autoritats i la societat necessiten una resposta i la policia està disposada a sadollar aquesta necessitat a qualsevol preu, el discurs oficial –creat pels qui t’han de jutjar, s’ajusti poc o molt a la realitat– s’imposarà per sobre de l’objectivitat. El sistema ha decidit que ets culpable –perquè ets negre, perquè estaves borratxa, perquè lluites pels teus drets, perquè ets el sospitós fàcil, perquè no tenen cap altre culpable, perquè vols decidir el teu futur–, i el seu relat hegemònic no et deixarà marge per defensar-te, perquè tota l'estona et justificaràs. Els mètodes per retorçar la realitat són molts. Un d’ells, dels més perversos, és confondre’t.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El documental 'Out of thin air' tracta precisament això: de com el sistema aconsegueix que confessis un crim que presumptament no has comès, perquè no hi ha proves de cap tipus. Necessiten un culpable i tu ets vulnerable, jove i estàs indecisa. El que un expert anomena ‘síndrome de la desconfiança en la memòria’. De la mateixa manera que en la novel·la 'Em dic Lucy Barton' o al documental 'The Keepers', la memòria té tot el protagonisme. Els policies, els investigadors, la població islandesa i el ministre de Justícia havien decidit qui eren els culpables, i va forçar les declaracions fins a aconseguir el que volien. Van aconseguir, fins i tot, que persones que es consideraven innocents es declaressin culpables. D’un malson, van aconseguir recrear l’escena d’un crim i una acusació. Anys més tard, el cas segueix obert, però com a 'Making a murderer', la construcció del poder està per damunt de tot.

Temes: Codi Penal