MIRADOR

Conferència d'ERC: entre l'antic i el nou

Sense forçar el diàleg i acreditar majories incontestables mai hi haurà reconeixement internacional

2
Es llegeix en minuts
Conferència d'ERC: entre l'antic i el nou

Bernat Vilaro

Dissabte cap al migdia el professor Javier Pérez Royo, poc sospitós d’independentista, participa en una taula rodona organitzada en el marc de la conferència nacional d’ERC celebrada aquest cap de setmana al recinte firal de La Farga de l’Hospitalet. Tanca la intervenció amb una frase rotunda: “Formalment a Catalunya estan vigents la Constitució i l’Estatut, però políticament no. I aquest és el principal problema que té avui l’Estat”. L’inici de la conferència havia estat marcat per les intervencions d’Oriol Junqueras, el president pres a qui va posar veu Gabriel Rufián, i de Marta Rovira per videoconferència des de l’exili suís.

Al torn de defensa d’esmenes al text de la ponència política, Ernest Maragall havia defensat amb èxit un text en el qual es recull que els conceptes de socialisme, ecologisme i feminisme han de reforçar el seu paper com a definidors ideològics d’ERC. Diumenge al matí, la ponència política resultant de la negociació de centenars d’esmenes rep un ampli suport, i Pere Aragonès tanca la conferència amb una intervenció en què subratlla els seus punts nuclears.

Els paràgrafs anteriors podrien ser un resum ràpid i impressionista dels debats republicans del cap de setmana. ¿Però quina significació ideològica i política pot tenir el document finalment aprovat? ¿Quines en són les aportacions més rellevants?

En destacaria tres. En primer lloc, l’actualització i reforçament de la definició d’esquerres d’ERC. En segon lloc, la consolidació d’una definició no nacionalista del projecte republicà. Un projecte no identitari que evita les nocions romàntiques i uniformistes que han sigut a la base dels nacionalismes que han impulsat la creació dels estats-nació al llarg dels segles XIX i XX. I en tercer lloc una actualització de l’estratègia independentista una vegada metabolitzada la significació dels fets d’octubre i els resultats electorals del 21-D.

Una part de l’independentisme considera que el referèndum ja es va fer i es va guanyar. Ara tocaria aplicar el mandat democràtic derivat amb determinació. Al contrari, un altre sector, liderat per ERC, considera que l’1 d’octubre és una fita que ja ha marcat un abans i un després en la història de Catalunya. Una victòria sobre l’Estat.

Notícies relacionades

Però l’altra cara de la moneda és que les insòlites condicions en què es va celebrar el referèndum van fer impossible el reconeixement internacional dels resultats. I, a sobre, la repressió posterior ha estat implacable, il·lícita i desproporcionada. ¿Resultat? L’antic ja no existeix, però el nou no ha pres forma; l’autonomia és morta, però la República encara no ha nascut.

Sense forçar taules de diàleg i acreditar majories socials i electorals incontestables mai hi haurà reconeixement internacional. Sigui com sigui, l’anhel republicà no és un suflé, però els poders d’Estat encara no poden o no volen reconèixer l’entitat real del problema.