Ciència

La molècula de la felicitat

L'oxitocina segregada per les carícies és la responsable del plaer experimentat quan ens toquen

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp44054709 trino180629201829

zentauroepp44054709 trino180629201829

¿A qui no li agrada que li rasquin l’esquena a prop de la base del coll? Almenys jo, em fonc. Doncs bé, resulta que no soc gens original, darrere d’aquesta sensació tan agradable, com darrere d’infinitat de sensacions i plaers, hi ha una molècula, la molècula de la felicitat.

Un dels primers fets que va posar de manifest que la química jugava un paper protagonista en comportaments aparentment intangibles com els que governavenl’atracció sexual, va ser el descobriment de la feromones. Aquestes molècules controlen la vida amorosa i les comunicacions en els insectes quan són segregades per un individu d’una espècie i detectades per un altre individu de la mateixa espècie, usualment mitjançant l’olfacte. Són les substàncies encarregades de guiar les formigues cap als seus formiguers o els insectes mascles cap a les femelles.

Feromones contra les plagues 

El seu descobriment no va semblar tenir aplicació pràctica, però va acabar revolucionant el control de les plagues. Així, per exemple, si es vol eliminar un insecte que ataca els tarongers, n’hi ha prou amb identificar les feromones que segrega la femella i impregnar-hi un recipient trampa. En època d’aparellament els mascles volaran com bojos cap a aquestes femelles virtuals i allà trobaran la mort sense haver pogut copular, i així la plaga s’extingirà per falta de reproducció. És una manera molt més eficaç de lluitar contra les plagues de l’agricultura que els insecticides que maten tota bestiola vivent i poden alterar un ecosistema, encara que és certament maquiavèl·lica.

Després del descobriment de les feromones es va començar a investigar l’existència de substàncies similars en organismes superiors com els mamífers. ¿S’imaginen l’enorme negoci que podrien fer els fabricants de colònies si tinguessin la fórmula de les feromones que atraguessin les femelles o els mascles humans? És possible que s’hagin fet investigacions en aquest sentit, però desafortunadament el nostre sentit de l’olfacte no està tan desenvolupat com el dels insectes i, d’altra banda, l’atracció sexual en els humans està determinada per molts altres estímuls, com el visual o el saldo del compte corrent. Els éssers humans també segreguem feromones, no obstant, la seva funció no és tan determinant com en els insectes perquè som molt més complexos.

Aquesta molècula s’ha definit com l’'hormona social’, ja que s’ha proposat com a responsable de la necessitat humana d’acariciar-se

Però disposem d’altres molècules que modifiquen l’estat d’ànim o donen lloc a sensacions agradables. És el cas de la FenilEtilAmina, PEA són les seves sigles en anglès, un neurotransmissor o neuromodulador que afecta la libido, les relacions interpersonals o la pujada d’adrenalina dels corredors després de l’exercici. Ja que s’ha relacionat amb el conjunt de sensacions que acompanyen el fet d’enamorar-se, podria pensar-se que era l’ingredient secret delsfiltres d’amor esmentats a les obres de Shakespeare. No és el cas, perquè la major part de la PEA no produïda pel nostre organisme sinó ingerida es degrada a l’intestí. Tot i així, ¿qui sap si l’addicció ala xocolata es deu al fet que aquest aliment conté PEA?

Són derivats de la PEA, és a dir, tenen la mateixa estructura base i alguns substituents diferents, substàncies com la dopamina, relacionada amb el desenvolupament d’addiccions o la capacitat d’aprenentatge, la serotonina, el dèficit del qual origina depressió i esquizofrènia, i l’adrenalina, que prepara el cos per a una activitat extenuant,

Notícies relacionades

L’oxitocina té una estructura diferent, és un pèptid, però també actua com a neurotransmissor; les seves funcions més conegudes són induir les contraccions uterines actuant com a desencadenant del part al final de l’embaràs i després d’aquest, activar la producció de llet. En aquest últim cas l’alliberament d’oxitocina és induït pel tacte: la contracció de les glàndules mamàries es produeix a l’exercir pressió sobre el mugró; l’oxitocina afavoreix a més la relació mare-fill, a l’acompanyar la secreció de llet d’una sensació agradable per a la mare. Aquesta molècula s’ha definit coml’'hormona social’,ja que s’ha proposat com a responsable de la necessitat dels éssers humans de tocar, acariciar i ser tocats i acariciats. Així, el plaer experimentat quan ens acaricien la base del coll és conseqüència de l’oxitocina segregada per aquesta carícia.

Els processos en els quals intervenen els neurotransmissors i neuroreguladors continuen sent investigats a causa de la seva extrema complexitat, del que no hi ha dubte és que som química, pura química.