Anar al contingut

AL CONTRAATAC

Xiulets a Torra

Xavier Sardà

Ara el costumisme, com no es pot ficar amb Sánchez, es fica amb el Rei, a qui culpa de tots els mals

Han sigut uns dies plens d’inquietuds atòmiques. La carta al Rei dels expresidents perquè el Monarca demani perdó i, a més, el dubte fins a última hora de si Torra plantaria o no el Rei. Ara el costumisme, com que no es pot ficar amb Sánchez, es fica amb el Rei, a qui culpa de tots els mals. Estan ‘enrajoyant’ el Rei. Observo que es fa República com si demanessin permís i amb gestos menuts. “Que demani perdó...”  Y si demana perdó, ¿què farem?... ¿Què passarà si demana perdó?... li donarem les gràcies i, ¿què més? ¿Li demanarem alguna cosa més en 15 dies o tres setmanes? Els sobiranistes menystenen Sánchez, perquè en realitat preferien Rajoy.

No volen veure Sánchez i el seu nou Govern perquè suscita una Espanya menys odiosa, menys categòrica, menys maligna, menys fètida, més dialogant i més europeista, raons per les quals s’encaren amb el Rei, imaginant que en lloc de Felip VI estiguéssim en temps de Felipe V. Mig s’imaginen, potser, que som en aquell ultra mistificat i romàntic 1714.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar en l'edició impresa i a la web

L’altre dia un d’aquests consellers ignots va dir que el Rei ha d’intervenir entre Espanya i Catalunya. Quin embolic, el pobre. Voldrà dir entre el Govern espanyol i el Govern. Catalunya és molt més que el que passa per la ment del tal conseller, que fa temps va escriure: “¿Sabeu la diferència entre un espanyol i un  mongol?: Una medalla”.

El cas és que finalment Puigdemont li va donar permís a Torra per anar a Tarragona, on es va guanyar una notable xiulada, que els diaris catalans s’han encarregat de dissimular. Ignoro la raó per la qual es pretén ocultar el que vam veure en directe. L’alcalde de Tarragona va saludar el Rei, el president del Govern i quan va saludar Torra, gran xiulada d’un públic, potser, monocolor.

Escriure una carta al Rei, el dubte sobre si anar o no a Tarragona i la ruptura de relacions diplomàtiques amb la monarquia, són tasques intel·lectuals de tan enorme envergadura que, al costat del Rei i de Sánchez, Torra no feia bona cara. Després la xiulada, que sens dubte Torra considera que és llibertat d’expressió. Quan en altres ocasions han xiulat el Rei, els ‘indepes’ han dit sempre que era un mer exercici llibertari. Torra va ser el rei per uns instants davant d’un públic, això sí, desafecte.

Divergències en el Govern

Potser els secessionistes haurien de posar més atenció a les divergències majúscules entre Esquerra i Junts per Catalunya. No coincideixen ni en el diagnòstic del que va fallar aquell octubre del 2017. Tenim un Govern amb més tensions que les que hi ha entre Cospedal i Soraya, però a la catalana.  Ens preguntem quin és el programa de govern conjunt. Qui sap. Bé, en realitat el decideix Puigdemont.

 En fi, la Generalitat va trencar relacions amb la monarquia, i el públic de Tarragona va trencar relacions amb Torra. ¡Que dur!

0 Comentaris
cargando