LA CLAU
El registrador
Hi ha d'haver una història per explicar, una tragèdia, o una comèdia, en el guió que els esdeveniments li han escrit a Rajoy
rajoy
Hi ha una història oculta en aquestes imatges, Mariano Rajoy passejant pel passeig Marítimo de Santa Pola, entrant al registre de propietat per reprendre la plaça que va guanyar i que va deixar fa 19 anys per dedicar-se a la política. Hi ha d’haver una història per explicar, una tragèdia, o una comèdia, en el guió que els esdeveniments li han escrit a Rajoy: pactar amb el PNB per aprovar uns Pressupostos que li garantien acabar la legislatura, la sentència de la Gürtel, la moció de censura, el canvi de bàndol del PNB, la caiguda, la precipitada mudança de la Moncloa, l’abandonament del partit, la tornada a Santa Pola. En poc més d’un mes, Rajoy ha viatjat de l’èpica de la política a la prosaica burocràcia, hi ha d’haver una història en algun lloc sobre aquesta vertiginosa ‘road movie’ que va de Madrid a Santa Pola.
L’efímer del poder
¿Té el cor trencat Rajoy? ¿Guarda rancor a propis i aliens? ¿A les nits pensa en Luis Bárcena, en ‘el Bigotes’ i en José María Aznar? ¿Es penedeix del ‘Luis, sigues fort’? ¿Segueix les notícies, les primeres decisions de Pedro Sánchez, la pugna entre Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal? ¿O potser per al ciutadà Rajoy el telenotícies de TVE ja no és el que era, posa la tele per veure el Mundial i poc més? Hi ha d’haver alguna història oculta després de la pàtina d’impassibilitat de Rajoy, algun ensenyament sobre l’efímer del poder, alguna moral sobre la normalitat amb què un president del Govern torna a la seva vida després de dedicar-se al servei públic, ningú no és tan anodí perquè un guió tan trepidant, tan vertiginós, tan cruel, no deixi de pòsit una història per explicar. Ni tan sols Rajoy no és tan, com diria ell, normal.
Notícies relacionades¿Pot ser normal el registrador Rajoy? ¿De veritat renuncia a portes giratòries, rebutja convertir-se en un gerro xinès, només busca aquest anonimat que és oblit després de 19 anys de servei públic? No hi ha ambició de perdurar, un llegat per defensar i per reivindicar, tan sols un cafè al bar on ja el coneixen i li deixen el ‘Marca’ a la barra, una parella de clients que es donen de cops de colze quan ell consulta uns papers, ¿no és aquest M. Rajoy? No pot ser, ja que és ben clavat. ¿No li importa a Rajoy el què diran dels historiadors, modelar el seu relat, explicar la seva història?
No ho crec. Fins i tot Rajoy té una història per explicar. La seva es podria titular ‘El mestre del temps’.
