La 'loteria geològica'

Pols d'estrelles concentrada per la Terra

El nostre trànsit cap a una economia baixa en carboni depèn de la geopolítica d'elements energètic crítics

3
Es llegeix en minuts
ilu-polvo-de-estrellas-francina-cortes-21-06-2018

ilu-polvo-de-estrellas-francina-cortes-21-06-2018

Carl Sagan (el famós astrònom que el 1980 va obrir les portes de la ciència a moltes persones amb la seva sèrie televisiva 'Cosmos’) deia  “estem fets de pols d’estrelles”. La seva idea era que amb l’excepció dels tres elements més lleugers formats al final del 'big bang' –hidrogen, heli i traces de liti– la gran majoria dels elements restants tenen l’origen a l’interior d’estrelles, ja sigui lentament, com subproductes de les reaccions nuclears de fusió que les fan brillar, o de manera abrupta i sobtada, com a resultat de supernoves o grans explosions estel·lars que dispersen els elements químics per l’espai. Una formulació brillant i indiscutible, que, no obstant, es pot matisar.

La història no s'acaba amb les supernoves, ja que els elements químics dispersats en l’espai per aquests cataclismes no servirien per construir el món tal com el coneixem. Imagineu-vos una nau espacial de camí cap a un sistema estel·lar distant que tingués una necessitat urgent de silici per fabricar xips d’ordinador. Encara que la nau s’estaria desplaçant a través del gas difús alliberat per explosions d’antigues supernoves i que aquest gas contindria àtoms de silici, els astronautes no tindrien cap possibilitat de recollir i utilitzar aquest element. Els àtoms serien poc concentrats, és a dir, massa dispersos i allunyats entre si.

Un material útil per als humans

Per contra, aquí a la Terra és fàcil trobar concentracions útils de silici. No hi ha problema per trobar nòduls de silici (pedrenyal), o sorra de grans de quars en una platja, o vidres de quars en vetes, materials, tots formats per àtoms de silici units a l’oxigen (SiO2). Clarament, el paper de la Terra ha estat clau a l’hora de convertir el silici en un material útil per als humans. Així que des d’una perspectiva històrica, tant del planeta com de la humanitat, la frase de Carl Sagan potser es podria modificar i formular de manera una mica diferent: “Som pols d’estrelles, concentrada per la Terra”.

El paper de la Terra ha sigut clau a l’hora de convertir el silici en un material útil per als humans

El nostre planeta, mitjançant una sèrie de processos geològics molt diversos, ha generat les concentracions d’elements i compostos minerals que com a human han sigut i continuen sent indispensables. En la història de la Terra es reconeixen dues fases essencials de segregació i concentració dels elements químics. La primera va tenir lloc al principi de tot, fa uns quatre mil cinc-cents milions d’anys, quan el planeta estava en procés d’acreció a partir de la col·lisió d’objectes espacials.

Notícies relacionades

Aquesta fase va donar lloc a una composició del conjunt de la Terra dominada per quatre grans elements –oxigen, magnesi, silici i ferro–, amb només petites quantitats de gairebé tots els altres elements i amb tots els components barrejats entre si. La segona fase es prolonga fins als nostres dies, bàsicament a través de mecanismes dins el marc general de la teoria de la tectònica de plaques i de l’alteració que les roques experimenten a la superfície del planeta a l’interaccionar amb l’atmosfera, la hidrosfera i els éssers vius. Tot això s’ha traduït en una progressiva segregació i concentració d’elements i compostos químics. Però aquestes concentracions no estan distribuïdes de manera uniforme sinó que, depenent de l’ocurrència o no d’un determinat procés geològic, es localitzen en punts concrets de l’escorça terrestre. I això és de gran importància per les enormes repercussions que té en l’economia, la política i les relacions entre països.

Som pols d’estrelles concentrada per la Terra al llarg de la seva existència i la distribució irregular, relativament puntual a escala planetària, d'aquestes concentracions ha tingut un paper fonamental en l’esdevenir humà. Els llocs d’ocurrència i les pugnes pel control dels recursos minerals que la nostra espècie ha considerat valuosos –des del pedrenyal per fabricar eines de pedra fins als combustibles fòssils– expliquen una part de les vicissituds que han viscut els pobladors del planeta. La 'loteria geològica', responsable en última instància de la presència o absència d’aquests recursos, no explica tots els aspectes de la història i desenvolupament de la humanitat, però és un factor que no es pot ignorar. I això també és vàlid per al futur. Particularment per al futur de la transició energètica. Perquè el nostre trànsit cap a una economia baixa en carboni depèn de la geopolítica d’alguns elements energètics crítics.