¿Es pot guarir la diarrea verbal?

Ho diré d’entrada, però sense contundència: som uns garlaires que correm el risc de convertir-nos en xerraires. Un xerraire és una persona que parla molt sense substància, diu el diccionari. I immediatament apareix el primer problema: ¿qui decideix que les nostres paraules no tenen substància? El xerraire està convençut, molt sovint, que el que està dient o explicant és importantíssim, fonamental, imprescindible per poder ser entès.

El diàleg es fa difícil si en comptes d’una intervenció alternativa es produeix l’aparició d’un ‘okupa verbal’. De tant en tant, la víctima del xerraire intenta fer un forat en aquell mur, però el més probable és que quedi sepultat. L’alternança equilibrada 'parlar-escoltar-parlar' és un art difícil. Com saltar i caure, pujar i baixar.

Fa uns quants anys em van demanar que anés a fer una xerrada. En un barri, en un poble. No em demanaven una conferència sobre un tema que conegués bé, sinó que a partir d’una breu introducció meva, o de l’organització de l’acte, s’iniciava un fenomen semblant al caos.

Suposo que la moda de les xerrades va néixer de repetides experiències de conferenciants més o menys experts en una matèria però notablement avorrits. El 'conferencianisme' es va imposar tant que va néixer aquesta expressió: "si no fas una conferència algú te la donarà".

És cert que hi ha hagut alguns conferenciants famosos, que han dominat l’ús del vocabulari i l’art de dosificar determinades paraules i accentuar les síl·labes més significatives del seu discurs. Hi havia gent que anava a escoltar-los més per les magnífiques inflexions de la veu que pel contingut de les idees. Jo vaig viure l’època en què diverses entitats culturals organitzaven xerrades que, sovint, eren una reacció contra l’oficialitat franquista.

Una xerrada ha de ser fidel a un patró, a un ordre. A les paraules no els agrada el caos.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

I han inventat una paraula que desqualifica tots els xerraires impertinents: la xerrameca. La xerrameca em fa pensar en una evacuació malaltissa de paraules.

¿Es pot guarir la diarrea verbal?