Decència i autodefensa

Efecte crida. Allau d’immigrants. Recursos públics limitats. Solidaritat ben entesa / la solidaritat té un límit. Si tant estimes els immigrants, ¿per què no els portes a viure a casa teva? En el discurs de la immigració sorgeixen sovint arguments i expressions similars, formen part d’aquesta ‘realpolitik’ d’estar per casa que porta a afirmar que no es pot ser bonista en un assumpte tan sensible i tan complex. Curiosament, apel·lar a la complexitat d’un tema en ocasions és el primer pas per enllaçar arguments simplistes que amaguen un rostre inhumà. El debat entre deixar morir la gent al mar o rescatar-la no sembla gaire complex.

Morts al mar

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Complex és el que ha succeït abans, el conjunt de violències que porta a tantes persones a jugar-se la vida en barcasses, les màfies que aprofiten els camins tancats per lucrar-se obrint vies noves i perilloses. Complex és el que succeeix després, la reacció de la societat que acull davant de la pobresa (i les seves conseqüències), amb un color de pell, un credo i unes costum diferents; el paradís que no és tal, perquè els paradisos només existeixen en proporció amb la profunditat de les butxaques. Però al mar, tot és més senzill. Vides en perill, persones que han de ser rescatades. No és bonisme. És decència. No hi ha ‘realpolitik’ que justifiqui el tancament de ports, la negació d’auxili, l’assetjament de les oenagés que salven vides, la mort d’innocents. Perquè és de morts del que estem parlant. Morts al país d’origen, morts al mar.

Un malentès recorre Europa: que el respecte als drets humans pot ser selectiu. Que el Govern que considera una opció deixar ofegar-se al mar persones en nom nostre ens defensa. No és així. El Govern que vulnera drets humans en el Mediterrani els acabarà vulnerant a casa, tan sols ha de canviar la definició de qui forma part de ‘nosaltres’. Defensar que al mar es rescata els abandonats i que als refugiats se’ls dona asil no és només una qüestió de decència o de principis. És també autodefensa davant de la bèstia.