De farol

"L’Estat té tanta força que probablement no podrem fer el referèndum. ¿S’aprovarà una norma perquè es pugui fer? Sí, però en el minut 1 arribarà la suspensió. "Potser hem de fer alguna cosa diferent, que es pot assemblar al 9-N." Per aquestes paraules, pronunciades el juliol del 2017, el conseller Jordi Baiget va ser fulminantment cessat pel president Carles Puigdemont. Altres impurs van caure amb ell, al crit d’"estretes les files". 

"El que va passar, tots ho sabem: estàvem jugant al pòquer i anàvem de farol", confessava dissabte Clara Ponsatí des del seu retir escocès. No consta que Puigdemont l’hagi destituït com a "consellera legítima", si aquest títol tingués cap valor.

S’havia de ser molt valent, en vigílies de l’1-O, per reconèixer que la promesa del referèndum com a avantsala de la república era, senzillament, un frau. O, per passiva, s’havia de ser molt covard per guardar silenci i seguir revoltant les masses sabent que la votació seria estèril, en el millor cas, i que fins i tot podria comportar riscos físics, com finalment va succeir.

Impossible explicar-ho millor que Najat El Hatchmi: “No sortiran els milions de catalans independentistes a protestar contra l’engany dels seus dirigents que tan vehementment afirmaven que tot estava preparat. A qui gosàvem preguntar com ho farien ens acusaven de traïdors de la pàtria (...) Tota l’angoixa, el sofriment, la falta d’acció de govern, totes les esperances frustrades. Tot un farol."

UNA RESPOSTA

Notícies relacionades

Ponsati sobre la independència: "Jugàvem a pòquer i anàvem de catxa"

El farol

Cartes cara amunt. Ni l’1-O –42% de participació, segons els seus organitzadors– va brindar un "mandat democràtic" per declarar la independència, ni la proclamació de la república al Parlament, el 27 d’octubre, va fer cap efecte. Es va presentar l’independentisme a les urnes autonòmiques del 21-D i aquestes van crear un president i un Govern autonòmics que, renegant de tal condició, exigeixen ara a Pedro Sánchez "una oferta que doni resposta al poble català".

Si en el pòquer la parella val menys que el trio, en democràcia menys de la meitat del cens no és "el poble català". De farol, una altra vegada.