Excavadores d'odi

Una maledicció moderna: Obro fil. Tant a dir que no hi cap en un tuit, malgrat que el límit ja supera els 144 caràcters. Vist això, més que una amenaça als altres, l’“Obro fil” és un tret al peu, una forma de suïcidi, un assassinat tímid, per robar-li el títol a Clara Usón de la seva esplèndida última novel·la. Des que ser excavadora de tuits escrits ves a saber quan i com s’ha convertit en el ‘fact checking’ del moment, ser actiu a les xarxes és cavar-te la teva pròpia tomba; temps al temps. Tu obre fil, que ja ho veuràs.

Màxim Huerta i Quim Torra han sigut els últims damnificats pels excavadors de tuits, i a un l’hi han posat l’etiqueta de sexista i racista, i a l’altre de racista i supremacista. I potser ho són, o potser no, però l’hemeroteca 2.0 no té compassió ni sap res de matisos o (des)contexualizació. Veredicte: culpables. Els propagadors d’odi els acusen de propagar odi, i així, ad nauseam. ¿Què porta gent sens dubte formada a escriure coses així? Hi ha postureig, com no podia ser una altra manera (que enginyós que soc). Són fills del seu temps (l’educació i el respectar és mediocre, només trencar motllos, sorprendre, et permet destacar). Però també es deu que hi ha un entorn adequat.

Naturalesa humana

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Les xarxes socials són l’exemple més pur d’odi. Ha de ser cosa de la naturalesa humana, hi ha d’haver en algun lloc alguna llei que digui que a la que es congrega un número determinat de gent, la multitud es converteix en turba, la raó fuig per la finestra, l’odi supura per les comissures dels llavis i esquitxa el teclat. La llei de la turba no distingeix d’eres ni de tecnologia: és igual que sigui a base de rumors, al bar, amb cartells, diaris, a través de les ones, en comentaris de notícies o per WhatsApp. Canvia la tecnologia però la pulsió hi continua sent: insults, vexacions, humiliacions, agressivitat. Odi a l’altre, al diferent, a l’adversari, a l’enemic.

En els seus albors, les xarxes es presentaven com una eina democratitzadora: comunicació i organització horitzontal, ciutadans emissors sense mitjancers, democratització de la informació i de la comunicació. I en alguns casos ho són, i poden ser-ho. Però la llei de la turba és implacable, fins i tot si tenen raó els que afirmen que els que odien són pocs però criden molt i se’ls fa massa cas. Al cap i a la fi, les xarxes no són més que un altre enginy humà. Canvia la tecnologia, però la condició humana continua inalterable. Avui qualsevol tuit que escriguis podrà ser utilitzat en contra teu. I passarà.