Anar al contingut

A peu de carrer

(Re)evolució inajornable

Josep Cabayol i Siscu Baiges

La temperatura pujarà a Catalunya fins a 3 graus a mitjan segle. O ens preparem per plantar-li cara o ens cremarem

 La temperatura mitjana a Catalunya ha pujat a un ritme alarmant de 0,4ºC per decenni en els darrers 25 anys. 1ºC des de 1991. 1,6 des de mitjan segle passat. Són dades facilitades pel butlletí anual d’indicadors climàtics de l’any passat. Comptant des del 1950, el ritme és també boig: +0,25ºC per dècada. I a tot el món, de +0,20ºC, amb tendència a l’alça, que situen els no traspassables +2ºC abans de mitjans de segle.

Si es manté la tendència –les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, GEI, continuen augmentant– en un decenni haurem arribat a Catalunya a +2ºC. I, abans del 2050, a +3ºC. L’augment ens conduirà –a tot el Mediterrani– a un clima propi de l’Àfrica. Un desastre de proporcions sistèmiques.

La tragèdia dels comuns

Obra escrita el 1883 per William Forster Lloyd, va ser recuperada el 1968 per Garret Hardin en un article a ‘Science’. Descriu com l’actuació individual en benefici del mateix interès destrueix un escenari d’ús compartit i plenament viable. Imaginem-nos una pastura que comparteixen ‘n’ persones. Una d’elles pensa: “Si hi introdueixo una ovella més no es notarà i millorarà la meva economia”. Però no ho pensa una de sola sinó que totes fan el mateix. Llavors, aquell camp que funcionava i era rendible, s’esgota per sobreexplotació.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar en l'edició impresa i a la web

Necessitem respirar, beure i menjar per no morir-nos. I energia per transformar i escalfar-nos. Les quatre necessitats, béns comuns, estan afectades pel canvi climàtic o en són la causa. Les quatre les fem servir en benefici propi sense pensar en l’interès col·lectiu. I a les quatre el sistema les vol privatitzades i objecte d’especulació.

Algunes conseqüències

L’aire contaminat emmalalteix persones, les mata prematurament i afecta el desenvolupament cognitiu i físic dels nens. Les precipitacions disminueixen un 2,1% per decenni des del 1950. Hi haurà menys aigua disponible per a ús de boca, sanejament, reg, bestiar i boscos. El risc d’incendi forestal augmenta.

Hi haurà territoris que per falta d’aigua no seran útils per a determinats cultius i s’hi hauran d’implementar models productius més eficients i no contaminants ni agressius.

Els canvis fenològics són significatius. A l’observatori climàtic de la Serra d’Almos han vist que albercoquers, oliveres i vinyes floreixen abans. Que préssecs, peres, pomes, albercocs i raïm maduren abans. Que la recol·lecció d’olives i patates s’ha anticipat. I que les fulles de les espècies descrites, cauen més tard.

Dret i obligació, s’ha de decidir

Quanta aigua es pot gastar i com s’obté. Què es pot produir i on i què no. Quina dieta és l’òptima/possible i educar per al canvi. Substituir les energies fòssils per renovables. Aire per respirar sense purificadors. Fomentar l’estalvi i evitar el malbaratament. Assegurar a totes l’accés als béns comuns imprescindibles, que no hauran de ser objecte de negoci

És urgent un debat social obert a tothom, crític però constructiu, que decideixi com fem front a l’alarma climàtica i tregui de la confrontació, que no del debat, les polítiques bàsiques per a la vida digna.

0 Comentaris
cargando