LA MATERNITAT

Contra els fills i contra els pares

Per als antinatalistes l'espècie humana és una plaga; el més raonable, afirmen, és no reproduir-se

2
Es llegeix en minuts
fcasals43635981 opinion  ilustracion  de leonard beard180606180603

fcasals43635981 opinion ilustracion de leonard beard180606180603

Tres quarts de nou del matí. Entro en una cafeteria. M’instal·lo en una taula mentre llegeixo 'Contra los hijos’, un provocador assaig breu (ella l’anomena "diatriba") de l’escriptora xilena Lina Meruane. A la taula del costat una mare llegeix el diari mentre la seva emmurriada filla preadolescent protesta. La mare no li fa cas, la filla s’emprenya, crida, li pren el diari a la mare, el llança a terra, el trepitja i es creua de braços.

Continuo llegint. "Estic en contra de la secreta força dels fills tirans", escriu Meruane, molt oportunament. I també diu que està en contra dels seus progenitors, que ho consenten tot sense imposar regles, i contra la societat negligent que mira cap a un altre costat. Jo no. Jo miro a l’adolescent emmurriada i em pregunto si després d’aquest gest contra la mare començarà a trencar-ho tot, però no, es queda allà, espaterrada, absent, a punt d’esclatar altre cop. La mare, suposo que hi està acostumada, calla.

El llibre de Lina Meruane comença i acaba amb aquesta diatriba contra la laxitud d’una societat sense regles ni límits, on cada vegada són més freqüents els atacs dels fills contra els pares. Es tracta d’un argument més dels diversos amb què l’autora analitza les raons femenines per no tenir fills. Els nord-americans –per descomptat– han batejat el fenomen: són les 'nomo’ - 'no-mother': dones que decideixen no procrear malgrat poder-ho fer, per raons que van del motiu professional a l’estètic o l’econòmic o, simplement, per la falta de ganes. Res a veure amb aquelles que voldrien fills, però no els tenen. Entre les 'nomo’, l’última moda són les antinatalistes: dones (també hi ha homes) que tampoc no procreen, però aquesta vegada per raons ètiques. Els arguments que donen són contundents i van dels polítics als ecològics.

Per als antinatalistes l’espècie humana és una plaga. Ens recorden les xifres de la nostra superpoblació, i com aquestes augmentaran en el futur pròxim. El més raonable, afirmen, és no reproduir-se (i hi estic d’acord, malgrat que he aportat tres éssers humans a l’embolic). Procrear només és una manera de fer créixer l’ego. Fabricar un 'minijo'. Veuen amb bons ulls l’adopció, és clar, i alguns la practiquen. Els més radicals arriben a suggerir el suïcidi col·lectiu com a solució dràstica.

Curiosament, els partidaris de la natalitat desmesurada utilitzen a favor seu els mateixos arguments. La tornada al natural com a modus vivendi –i això inclou des de la lactància prolongada fins als bolquers reutilitzables–; l’argument de l’egoisme també els serveix per atacar el bàndol contrari: no tenir fills és voler-ho tot per a un mateix.

Notícies relacionades

Internet els dona la raó. Llegeixo una pàgina on un grup d’antifills dona uns quants arguments per unir-s’hi. Si no en tens seràs més ric, més guapo, tindràs més temps lliure, estaràs menys estressat i podràs dedicar-te més a les teves aficions i als teus nebots. Cap no em convenç del tot. Menys l’últim, que és llaminer: sense fills, diu, no hauràs d’aguantar mai consogres, consogres, gendres, nores ni nets.

Llàstima. Ja no hi soc a temps.