'El Renacido'

En aquestes hores decisives, un important dirigent del PSOE em parlava de les tres vides de Pedro Sánchez. Aquesta persona, molt propera al líder socialista des del primer minut que va entrar en l’escena central de la política fa ja quatre anys, recordava amb un somriure irònic i satisfet aquell estiu en què Pedro Sánchez va agafar el seu cotxe. Va recórrer cada una de les federacions del partit fins que van arribar les primàries contra Eduardo Madina.

Recorda aquest dirigent que, en aquells dies, Sánchez va comptar amb el suport d’Andalusia. Va guanyar i es va convertir en secretari general. Allà va començar la primera vida de Pedro Sánchez que des del sud van provar de guiar amb mà ferma. S’hi va negar. I això va fer que alguns el donessin per mort. Va aconseguir Ferraz i no van poder moure'l. Va destruir ponts interns i va cometre errors. Alguns els ha reconegut en privat. I fins i tot ha demanat disculpes.

Alguns dels ponts no van ser reconstruïts mai. I allà va començar la seva segona vida que va arribar després que triomfés una heterodoxa operació per desbancar-lo per la força. El van donar per mort. I es van equivocar. Una vegada més. Aquesta segona vida es va certificar quan va guanyar les primàries a Susana Díaz. Va guanyar arrasant. Davant de tots els líders del partit. Davant els Felipe, els Guerra o o els Bono (fins i tot Zapatero que ara és l’únic que manté amb ell fil directe).

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Va tornar a Ferraz i allà va començar la seva tercera vida. Es va recloure a les casernes d’hivern. Es va amagar de la premsa i es va apropar a Rajoy amb el tema català. Es va envoltar d’un nou grup d’assessors. I davant de tant silenci alguns el van donar per mort. I es van equivocar. El certificat de naixement de la tercera vida es va rubricar el dijous 24 de maig a la nit. La sentència de la Gürtel acabava de fer-se pública i Sánchez va comunicar a un reduït grup de persones que anava a anunciar una moció de censura. Ràpidament els Felipe, els Guerras i els Bono van sortir a intentar marcar-li el pas. Van aparèixer en diversos mitjans alertant del perill de la maniobra i demanant que convoqués eleccions. Una vegada més no van saber llegir els canvis.

Sánchez no estava mort. Estava a punt d’aconseguir el que tant ha anhelat en aquests anys. Entrar a Moncloa sent president del Govern. Si en la primera i la segona vida de Pedro Sánchez la figura de Susana Díaz, pels seus errors, va resultar fonamental per ressuscitar, en aquesta tercera vida és clau l’aparició del PNB. Sánchez i el seu equip han negociat sense parar per guanyar-se als bascos i fer fora Rajoy. I ho han aconseguit. 'El renascut' somriu ara pensant en aquells que tantes vegades el van menysprear. Compta ara amb un poder important que haurem de veure com administra en un govern de supervivència molt difícil amb només 84 diputats. Però és Pedro Sánchez. Potser ho aconsegueix i tot.