Final de cicle

Escriure sobre Rajoy i parlar de final de cicle és córrer un dels riscos més grans de la meva carrera professional. Primer, perquè ell sempre és allà. I després, perquè convé no subestimar la seva sort i la seva capacitat de supervivència política amb tècniques tan peregrines com la de no fer absolutament res, tret d’esperar. No obstant això, és evident que algun dia ens ensumarem el principi del final de Rajoy i l’estarem encertant. Segons la meva opinió, ara fa molta olor de decadència. I no perquè jo pensi que la moció de censura impulsada pel PSOE pugui prosperar. Evidentment, és possible. Però tinc molts dubtes que sigui viable. Crec que l’ocàs de Rajoy ja és aquí perquè la situació del PP, la seva mala imatge, la seva nul·la connexió amb la ciutadania, el seu complicadíssim horitzó judicial, la seva falta de projecte nacional i el desànim intern són ja massa lloses.

Fora d’òrbita

El president del Govern ha reaccionat amb virulència a la moció de censura impulsada pel PSOE. La pregunta és: ¿què esperava Rajoy que fes l’oposició, una vegada emesa la vergonyant sentència del ‘cas Gürtel’? ¿De veritat pensava que es podien quedar asseguts com si res? ¿Tan allunyat està de la realitat? La resposta a aquesta última pregunta em temo que és un ‘sí’. Rajoy està fora d’òrbita. I s’ha posat en mans de gent que també ho està, com es va veure amb aquell "us foteu" de la seva cap de premsa en una protesta de pensionistes.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

El líder del PP s’emprenya perquè l’oposició fa d’oposició, es nega a demanar perdó per la corrupció al·legant que ja ho han fet moltes vegades (fals) i menysprea el tribunal per haver posat en qüestió la seva credibilitat com a testimoni. Allò del respecte als jutges, ‘ya tal’. Rajoy suggereix que els certificats de credibilitat els reparteixen els ciutadans amb el seu vot. No, home; perquè, llavors, ell mateix hauria de començar a mirar d’una altra manera els líders independentistes de Catalunya. Finalment, el president del Govern ha retret al PSOE que estigui posant en joc "l’estabilitat del país" amb la moció de censura. ¿A quina estabilitat es refereix exactament, quan està en qüestió la unitat d’Espanya i anem a un escàndol de corrupció per dia?

En qualsevol cas, i encara que faci pudor d’ocàs, Rajoy té encara coses al seu favor, al marge d’aquest instint de supervivència mundialment reconegut. Es pot salvar una altra vegada per la matusseria de Pedro Sánchez, que tindria prou vots per anar a eleccions després de la moció i es resisteix, el supera la seva ambició i no li surten els números en les enquestes. A més, és inaudit, però el líder del PSOE ha registrat la moció sense parlar amb cap partit. Gairebé ni amb el seu. I això demostra que estava més interessat en el cop d’efecte que en la costosa tasca de buscar suports. Segons la meva opinió, és precisament una convocatòria electoral el que acabaria de posar el PP cap per avall, tant si Rajoy intentés ser candidat vitalici com si decidís fer un pas enrere. El trauma intern serà inevitable.