Vergonya, autòmats i Catalunya

Bé, ja tenim ‘president’ de guàrdia que és més hiperventilat que el d’ahir, però menys que el de demà. Va parlar a través dels seus tuits: «Vergonya és una paraula que els espanyols fa segles que no han eliminat del seu diccionari». Ves per on, aquesta frase pot provocar que alguns catalans puguem sentir, precisament, vergonya aliena pel president interí. El que són les coses.

En un moment en què alguns ingenus de les dues ribes han intentat consolidar un territori de trobada, elpresidenteventual mina el terreny per evitar acostaments. S’anuncia un procés constituent de nou i, si no ens agrada, eleccions i que ens agafin confessats.

En el panorama disjuntiu entre Esquerra i els puigdemonites, el president suplent no ho posarà fàcil perquè el pròxim Govern actuï coordinadament. Esquerra vol una legislatura de retorn a la legalitat i al replegament, mentre que Puigdemont té el control remot del nou ‘president’ suplent. L’activarà com li sembli. ¿Serà un Govern bipolar? Esquerra té un paper difícil, perquè si les seves polítiques no agraden a Alemanya: ‘achtung’.

Podríem dir que estem en un mal moment per a la mà estesa i les trobades comprensives. Temps difícil per escoltar i sobretot per pensar com i en què es pot cedir. La qüestió no és només arribar a solucions entre la Generalitat i el Govern espanyol, sinó, a més, i sobretot, construir ponts entre els mateixos catalans.  Al llarg d’aquests mesos de solipsisme i reiteració puigdemonial, alguna cosa s’ha mogut en la direcció de buscar acostaments i punts de possibles cessions. Últimament hi ha hagut gent parlant de país i convivència. Famílies, amistats, empreses i escoles que, en qualsevol cas, seguirem junts. Que això millori depèn essencialment de la bona fe política i de l’actitud de la gent.

Paradoxalment o no, els que són a la presó són els menys interessats que tot això es radicalitzi.

Notícies relacionades

Torra prova de seduir la CUP amb un discurs dur i reivindicatiu

Les 10 frases de Quim Torra en el seu discurs d'investidura

Hi ha obvietats que de tant en tant és positiu recordar, com que la democràcia no és només un sistema de votació-elecció, sinó també un sistema de governança dins de la legalitat. Guanyar les eleccions no atorga el dret a apropiar-se d’un país ni a canviar les seves lleis de manera no procedimental. El país és de tots i la dignitat esbombada de Catalunya tampoc no és patrimoni de ningú. La dignitat de Catalunya està feta de milions de dignitats individuals. Ni més ni menys.

No sé si desitjar-li sort política al president vicarial.  Tornarem a les trinxeres i s’acabarà la vaqueta i el futbol entre els adversaris. De moment, les vares ja són llances a les xarxes socials. Crec que Puigdemont i el seu autòmat no estan per a brometes. Però la CUP, tampoc.