¿Presidenta o secretària?

Sembla que el nostre futur és dona i es diu Elsa Artadi. La sobirania, la força política majoritària en el Parlament, sembla optar a favor que els catalans tornem a tenir aviat un Govern propi. Ha passat uns quants mesos entretingut en anades i vingudes sobre els seus candidats preferits a la presidència. Necessitava temps per despressuritzar-se després de l'aterratge forçós i catastròfic de Puigdemont. Se l'ha pres i finalment actua.

Els independentistes han explicat mil vegades qui volien que tornés a posar-se al capdavant de la Generalitat i la impossibilitat d'aconseguir-ho. En canvi, han mantingut un hermetisme absolut sobre una qüestió més important: per a què formaran un Govern. Les eleccions van donar dret a administrar políticament l'autonomia a unes formacions que no amaguen que menyspreen aquest plantejament. Però el seu dilema era autonomia –i ara amb l'economia vigilada– o res. Ara ja saben per experiència que si no obeeixen la Constitució tornarà a produir-se una intervenció fulminant del poder polític i judicial de l'Estat en defensa dels drets de la majoria popular no independentista que té aquest país.

Notícies relacionades

Jordi Sànchez, sobre una candidatura d'Elsa Artadi: «Té tot el meu suport»

I ara què?

La nova Generalitat se sostindrà sobre terres movedisses. Una part de l'independentisme presumeix que ja hi ha –encara que hibernada– la República, en parla, la defensa i projecta anar apuntalant-la. Una altra, més nombrosa, aposta per obrir una etapa pragmàtica vivint tan bé com sigui possible dins d'Espanya. ¿Què farà Artadi, fins ara subordinada a Puigdemont, el més excitat de tots? ¿Presidirà una Generalitat de resistència i a la contra, tot i que posant la màxim cura a no transgredir les lleis i l'Estatut, o intervindrà activament en les pugnes espanyols (de les quals depèn també el benestar dels catalans) sobre la reforma constitucional, política territorial, model econòmic i qüestions socials que previsiblement acompanyaran l'esperat i pròxim enfonsament electoral del PP de Rajoy?

D'Elsa Artadi no en sabem gairebé res tret de la seva tenacitat. Per no saber, ignorem fins i tot si efectuarà una ruptura respecte a la seva gent i intentarà ser realment, discursos al marge, una presidenta de tots, els no independentistes inclosos. Hi ha una altra qüestió clau: ¿vol ser una presidenta de veritat o acceptarà el paper de secretària particular des de la distància de Puigdemont? Tindria molt poca gràcia que en aquest moment històric que la dona comença a veure reconegut el seu dret a la igualtat aquí tinguéssim una lamentable reminiscència de la subordinació del passat en la presidència mateixa de la Generalitat, d'aquella que predestinava l'home a ser el metge i la dona a quedar-se en infermera.