LA CLAU

La gota malaia del 155

Sis mesos d'intervenció de la Generalitat comencen a passar factura als catalans. Si anteposés el país als seus interessos, la majoria independentista ja hauria format un Govern efectiu

1
Es llegeix en minuts

El 155 compleix aquesta setmana sis mesos de vigènciaCatalunya fa mig any que està privada de l’autogovern que tant li va costar recuperar i que, amb les seves limitacions, li va reportar les més altes cotes de sobirania de la història, amb permís del sobiranisme inconformista. Ni aquell 27 d’octubre ni amb posterioritat va voler l’Estat escenificar l’ocupació de la Generalitat. Al contrari: els emissaris ministerials gairebé no s’han deixat veure per Barcelona, i el control sobre el sottogoverno català ha sigut primordialment telemàtic.

Però aquesta invasió aparentment subtil no ens ha d’enganyar: el 155 té greus conseqüències per als catalans, en el curt i el mitjà termini. Sense impuls polític, els engranatges d’una administració s’encallen, i la factura la paguen els ciutadans.

Bon exemple d’això són les 40.000 sol·licituds de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) que dormen en un calaix de la Generalitat. Aquesta lloable iniciativa, impulsada per l’exconsellera Dolors Bassa arran del pacte de JxSí i la CUP, buscava reparar els estralls que van patir les polítiques assistencials de la Generalitat quan Artur Mas empunyava les tisores i no la bandera.

La burocràcia sol alentir la implementació de les mesures que reconeixen nous drets. Però és llavors quan l’oposició parlamentària i els mitjans de comunicació, cadascú en el seu paper, fiscalitzem el govern de torn perquè faci honor als seus compromisos. ¿A qui fiscalitzar amb un Govern destituït i un Parlament incapaç de restituir-lo?

Notícies relacionades

El de la RGC no és un cas aïllat. La incapacitat per prendre decisions governatives per la gota malaia dels llimbs del 155 destorba l’erradicació dels narcopisos del Raval, bloqueja polítiques educatives i industrials, la recerca d’inversió estrangera, la millora del finançament... 

Si es deu als catalans, i no als seus interessos curtterministes, la majoria independentista no hauria d’enredar més amb investidures utòpiques com la de Carles Puigdemont. I qui fa sis mesos va preferir activar el 155 que convocar eleccions hauria de rendir comptes dels seus actes.