JxCat i ERC acceleren cap a una altra investidura simbòlica abans de la real

El independentisme es mou entre les ombres preparant els seus plans futurs, lluny de la mirada vigilant del Govern central. No obren boca, començant pel mateix Carles Puigdemont, que la setmana passada no va confirmar ni va desmentir que sigui el següent fusible en l'actual carrusel de candidats fallits a ser investits. Però els seus actes revelen una estratègia que passa per abundar en la gesticulació que es deriva del fet que l'Executiu de Mariano Rajoy impedeixi que el líder del bloc que va guanyar les eleccions sigui investit, per arribar, no gaire lluny del 22 de maig, data límit abans de caure en el pou de les noves eleccions, a la investidura "real i efectiva".

El Parlament ha viscut aquest dimarts un doble moviment de l'independentisme que es pot entendre complementari. Per una banda, s'ha confirmat que se segueix embastant el vestit a mida perquè Puigdemont pogués ser investit president per via telemàtica. I per l'altra, amb els vots favorables de Junts per Catalunya i ERC, la Mesa del Parlament ha acceptat la sol·licitud de l'exconseller Toni Comín per delegar el vot.

JxCat i ERC, doncs, ja no dependrien de la CUP per investir un candidat per majoria simple. Cosa innecessària si aquest candidat fos el mateix Puigdemont, que compta amb el suport explícit dels anticapitalistes. Per tant, es requereix el vot de Comín per a algun altre candidat. Elsa Artadi i l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, escalfen a la banda.

Empenta final

Amb tot, JxCat i ERC  intentaran aprovar la reforma de la llei de presidència en un Ple el 3 de maig malgrat que l'amenaça de la suspensió per part del TC és més que evident i malgrat que hagi qui, a ERC, ho vegi "molt just de temps". Això sí, la llei no seria vàlida fins que no aparegués publicada al DOGC, publicació ara controlada pel Govern central amb el beneplàcit de l'article 155 de la Constitució.

La reforma legal plantejada pels grups secessionistes està ara sota revisió del Consell de Garanties Estatutàries. Aquest organisme té fins dijous per emetre un dictamen al respecte (que no és de compliment obligat). Després, donat que els independentistes tractarien de tramitar la llei per la via d'urgència, hi hauria de termini fins dilluns per presentar esmenes a aquest dictamen i, passat el dia festiu de dimarts, dimecres se celebraria una Junta de Portaveus per convocar el ple l'endemà. Aquesta reforma de la llei de presidència hauria d'anar acompanyada d'una reforma del reglament del Parlament, però això no sembla que JxCat i ERC ho contemplin.

Pel que fa a Comín, el diputat d'ERC es troba a Bèlgica a l'espera que la justícia d'aquell país decideixi si l'extradeix a Espanya com sol·licita el jutge Pablo Llarena. Aquest dimecres Comín podrà votar en el Ple de la Cambra sobre la pròrroga pressupostària de la Generalitat i sobre la recuperació d'una part de la paga extra per part dels funcionaris.

No obstant, els partits constitucionalistes tampoc posaran alfombra vermella als seus rivals. El PSC, Ciutadans i el PPC presentaran una petició de reconsideració perquè la Mesa torni a reunir-se i decideixi si ratifica la delegació de vot de Comín. Els taronges opinen que no es pot deixar votar polítics "fugats" i exigeixen a la Moncloa que sigui ella qui actuï amb el paralitzador recurs d'inconstitucionalitat, i els populars recorden que l'exconseller de Salut no té prohibida la sortida de Bèlgica com sí que la té Puigdemont d'Alemanya.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

En una roda de premsa a la Moncloa amb el primer ministre turc, Binali Yildirim, Mariano Rajoy va deixar en mans del seu partit, i no del Govern, l'estudi de les "accions legals" contra la delegació del vot de Comín, informa Pilar Santos. Fonts de la Moncloa van apuntar més tard que l'Executiu ha guanyat fins ara tots els recursos que ha presentat contra les decisions que ha considerat inconstitucionals del Parlament, donant a entendre que en aquest cas no tenen clara aquesta victòria. 

Això sí, el Govern central té tantes ganes que hi hagi nou president i que s'acabi el 155 que Rajoy va arribar a dir aquest dimarts que "el més important no és el senyor Comín", i va tornar a demanar que es recuperi la "normalitat política, econòmica i social".